Diverses entitats que treballen per la llengua catalana en tots els àmbits s’han conjurat aquest dimecres amb el Govern de la Generalitat de Catalunya per solucionar conjuntament i de forma coordinada el problema pel qual el català ha perdut posicionament en les cerques web que fan les persones i empreses usuàries.

Des que es va detectar el problema, el Govern s’ha reunit amb representants de grans empreses, com Google o Microsoft, i d’entitats com el World Wide Web Consorsium, per esbrinar l’origen de la problemàtica, que afecta diverses llengües més enllà del català.

Els presents han considerat necessari estendre aquesta qüestió a governs i entitats del País Valencià, les Illes Balears i Andorra, per esdevenir actors proactius en la defensa del català a l’era digital.

A la reunió de treball hi han participat, a més d’altres representants de les secretaries de Polítiques Digitals i Política Lingüística, representants d’Amical Wikimedia, Fundació puntCAT, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Ramon Llull.

Govern i entitats han analitzat l’origen i l’abast del problema, han posat en comú les accions dutes a terme fins ara a diferents nivells i han posat sobre la taula diverses propostes per accelerar-ne la resolució. Entre elles, elaborar un estudi d’impacte amb indicadors per mesurar la problemàtica que permetrà plantejar amb dades objectives la situació a les grans operadores.

També s’analitzarà la situació d’altres països amb problemàtiques similars, i s’impulsarà un projecte col·laboratiu a través de la secretaria de Polítiques Digitals per estudiar a fons l’origen del problema.

El cas és que, des de fa alguns mesos, s’ha detectat un biaix dels resultats de cerques web cap al castellà en detriment del català, de manera que quan algú fa una cerca a Internet a través de qualsevol cercador, aquest dona preferència en els seus resultats als continguts digitals en castellà encara que aquests hi siguin també en català i malgrat que l’usuari tingui configurat el català com a llengua preferent.

Aquest comportament anòmal dels algoritmes de cerca afecta també altres llengües minoritàries com l’euskera o el gallec i majoritàries com el francès, que perd preferència davant l’anglès en els resultats de les cerques.

Segons dades pròpies de la Generalitat de Catalunya, la desviació dels resultats de cerques cap al castellà va començar el maig de 2022, però no va ser fins al setembre del mateix any quan va agafar rellevància.

Més enllà del perjudici a curt termini que causa en l’usuari el fet que no es respectin les seves preferències idiomàtiques, el problema té un impacte socioeconòmic, ja que afecta a la visibilitat dels continguts en català i, en conseqüència, a les visites i a les mètriques internes de les webs en català, que es poden traduir en menys vendes i pèrdua de rellevància. Però a més, pot comportar una davallada a llarg termini en el posicionament dels continguts en català a la xarxa perquè els mateixos algoritmes de cerca es basen en les pàgines més visitades per “aprendre” quines interessen més a l’usuari i, per tant, quines han de prioritzar en les cerques.

(Cornellà de Llobregat, 2 de febrer) Amical Wikimedia, l’associació independent de voluntaris en pro de la llengua catalana i el coneixement lliure a través de la promoció de la Viquipèdia, ha nomenat Josep Nogué i Felip com a membre d’honor en reconeixement a la seva trajectòria a l’entitat. Aquesta distinció se li ha atorgat, no només com a soci fundacional i per haver assumit la tresoreria des de la creació de l’associació, el 2009, i fins al 2016, sinó també per la seva contribució a les successives juntes, de manera constant, atenta i desinteressada.

L’entitat, en la seva Assemblea General del 2022 celebrada a Amposta, n’acceptà la proposta de nomenament. Nogué i Felip va ser una peça clau en totes aquelles juntes en què l’entitat va rebre distincions tan destacades com el Premi Nacional de Cultura del 2014 o el reconeixement com a entitat legítima del moviment internacional Wikimedia. Després de cinc anys de lluita institucional perquè l’entitat fos acceptada com a legítima, n’esdevingué la primera filial del món centrada en la promoció d’una llengua (el català) i no circumscrita a un estat.

Josep Nogué i Felip (Igualada, 1946) ha participat en diverses entitats socials, sindicals, veïnals, municipalistes i polítiques. A Cornellà de Llobregat, on viu des del 1972, fou part de la candidatura del PSUC i tinent d’alcalde d’Hisenda entre el 1979 i el 1985, i de Governació fins al 1987. Llicenciat en Ciències Econòmiques, treballà després durant diverses dècades a Caixa Catalunya i també ha col·laborat en l’empresa d’observatori econòmic Eixos.

Pel que fa a l’activitat dins la Viquipèdia, Nogué i Felip durant la dècada del 2010 va escriure entrades de gran valor. Entre aquestes destaca «Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions», l’obra més prolífica d’Adam Smith i el primer tractat modern d’economia. L’entrada és distingida entre els 760 Articles de Qualitat del projecte. També n’ha escrit sobre Cornellà de Llobregat, ciutat de la qual el 2016 esdevingué un dels promotors del Viquiprojecte local per tal de fomentar la presència enciclopèdica i digital de la ciutat.

La placa de reconeixement que Amical Wikimedia ha lliurat a Nogué i Felip té un suport en forma de columna perquè «en Josep ha estat un dels principals pilars de l’entitat des del seu origen, un garant dels valors d’Amical Wikimedia, el català, el coneixement lliure i el voluntariat. De manera desinteressada ha posat els seus coneixements i el seu temps al servei de l’entitat sempre que ha fet falta», segons el president actual, Miquel Codolar. Tant presidents com l’exdirector de l’entitat han volgut reconèixer públicament el seu paper en l’associació.

«En Josep va ser un factor molt important en tot el procés de creació de l’associació i d’aconseguir el reconeixement», en destaca el primer president de l’entitat, del 2009 al 2013, Joan Ramon Gomà. «Jo em vaig emportar el mèrit, però ell, a l’ombra, sense protagonisme, va fer tant o més que jo per assolir els objectius», ha afegit. 

Gomà recorda com el va “enredar” per col·laborar amb l’associació per posar en marxa la part financera d’una entitat que començava del no-res. «Em va dir que sí i la seva participació va superar amb escreix totes les meves expectatives», exposa. També recorda com es van presentar conjuntament com «el capítol pirata» en una reunió a Berlín, on l’entitat no havia estat convidada. «Tot va anar molt bé fins que un volcà a Islàndia va fer tancar el trànsit aeri a Europa i en Josep i jo ens vàrem quedar uns quants dies bloquejats a Berlín», rememora.

Arnau Duran, president del 2013 al 2017, destaca que va ser en Josep Nogué qui el va convèncer a presentar-se a les eleccions. «Em va aconsellar i guiar contínuament sobre temes de governança, finançament, etc., i les seves aportacions van ser molt valuoses per assentar Amical en un moment de creixement important». Duran exposa també que «la seva ajuda desinteressada per l’associació com a tresorer durant molts anys és inestimable».

Laia Benito Pericas, que va presidir l’entitat del 2017 al 2019, considera que Nogué es mereix aquest reconeixement «per l’ajuda als diferents equips, l’esperit crític i les ganes de treballar bé», així com «per estar sempre disponible per comentar la situació d’Amical i disposat a ensenyar els altres». També en destaca «el caliu humà, el compromís a llarg termini i la visió crítica».

Per Àlex Hinojo, activista de gran trajectòria digital i que va ser el director de projectes de l’entitat del 2012 al 2018, «en Josep va fer fàcils coses que no ho eren, va assentar unes bases sobre les quals bastir un projecte». Hinojo considera que Nogué va «assumir la part ‘avorrida’ d’una organització perquè d’altres poguéssim fer les parts més ‘divertides’». «Va ser un plaer col·laborar amb ell!», conclou.

Marc Miquel, president el 2021, destaca que quan el va conèixer, «tenia un gran interès en què el projecte anés endavant i creia fermament en el valor de Viquipèdia per a la societat catalana». Afegeix que Nogué «ha continuat donant suport a tothom que li demanés, especialment en l’àmbit de tresoreria» i per això apunta que «ha estat fonamental pel bon funcionament de l’entitat». «Gent com el Josep, amb aquest gran compromís, fan Amical més fort i mostren que tots hi podem aportar. Li devem molt!», rebla.

Aquesta distinció com a Membre d’Honor és la segona que atorga l’associació, després que també li fos assignada a títol pòstum a l’empordanenc Jordi Coll i Costa. Cofundador i primer secretari d’Amical Wikimedia, ensenyà a editar la Viquipèdia i la difongué en molts tallers a la Catalunya del Nord. Morí el 2010 i el seu llegat roman encara avui com un dels 20 viquipedistes històrics amb més edicions a l’enciclopèdia lliure.

Fotografies de l’acte, en aquest enllaç.

Novament, com ja va sent tradicional, hem col·laborat a l’edició de l’Escriptor Valencià de l’Any, qui enguany era Joan Fuster. Aquest any commemoratiu està organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I com a col·laboració hem organitzat actes dins del Viquiprojecte:Escriptor de l’Any 2022: Joan Fuster i ens hem centrat en visibilitzar Sueca a tots els projectes de la Fundació Wikimedia.

Sueca, terra de wiki takes

Així, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya, hem organitzat un wiki takes del territori suecà. Wiki takes que realitzàrem el 26 de novembre.

Aquest és el segon wiki takes que s’han fet a Sueca. El primer va ser el setembre de 2016, amb motiu del Concurs Internacional de Paella. És clar que ens quedàrem amb un bon regust. I amb la idea de tornar-hi.

Perquè Sueca és gran: no només de població, que en té vora 30.000 habitants, sinó també pel seu espai, que cobreix més de 90 quilòmetres quadrats de marjals, arrossars, tarongerars, platges i llocs poblats. Quedava Sueca per a fer-li moltes més fotos.

El nou wiki takes el férem amb idea d’arribar als llocs menys habituals, sense deixar de costat els més coneguts. Vàrem construir un llistat de uns cent llocs, que incloïa una barreja considerable de coses tretes de diverses fonts, tractant de que el resultant fora representatiu de tot el municipi.

Per un costat, monuments “de tota la vida”, com l’asil d’ancians, les esglésies de Sant Pere i la Mare de Déu de Sales, o les muralles carlines. Afegírem altres monuments menys coneguts trets dels llistats dels plans d’ordenació urbana, com el sarcòfag d’Utxana, els Canos o la finca dels Catalans. I també hi ficàrem edificis moderns dels llistats de la Fundación Docomomo Ibérico, com els apartaments Sucro o la nau de la factoria arrossera. I per si de cas, tinguérem cura de demanar també llocs dels poblats de la costa suecana, des del Perelló fins al Mareny Blau.

I calia tenir present també a en Fuster! Afegírem el lloc on realment va néixer, que no és on normalment es pensa, i el seu lloc de sepultura al cementeri local, en companyia de molts altres suecans il·lustres.

L’execució

Amb eixes cent coses per a retratar férem rutes. Sempre fa falta organitzar-ne més del que pots fer, que la gent té molta dedicació i supera les previsions. Les rutes inicialment eren cinc, distribuïdes per territoris -costa, marjal, riu Xúquer, i dues per a Sueca capital- a les que afegírem altres dues temàtiques -literària i modernista- que es creuaven amb les anteriors.

Cap planificació sobreviu a la seua execució. Dissabte 26 de novembre n’érem tretze, de wikitakers. I la gent s’organitzà més o menys a la seua. Aleshores, dos grups agarraren les rutes de Sueca capital, i un altre se’n anà a fer les vores del Xúquer. Va ser un matí molt aprofitat, fent fotos del centre de
Sueca, de la part més enllà de les vies del tren i de la ribera del Xúquer fins al cementeri. I els dies següents també van ser molt profitosos per la gent fotògrafa, perquè en revisar les 1900 fotos pujades, hi ha de les tres rutes de dissabte, però també de les que ningú havia triat.

El període de pujada es va estendre fins al 20 de desembre. Hi hagué gent que va aprofitar per fer fotos millors i, com ja he dit, de més coses. Ja ens ha passat abans i és molt encoratjador quan els participants organitzen l’activitat per ells mateixos: aparegueren fotos de la costa, de la marjal, de moltes coses. També es presentaren fotos de vesprades i nits; els wikitakers aprofiten el temps i les circumstàncies.
Una cosa que no estava prevista era l’ús de les tecnologies.

S’han desat fotos molt interessants fetes amb drons. El seu ús ha proporcionat unes visions de conjunt que reflecteixen elements grans en la seua totalitat i fins i tot imatges de conjunt de bon tros de l’espai del municipi.

Els resultats

Li hem fet 1900 fotos a Sueca. En són moltes? Serà que se les mereix. La qüestió no és tant la quantitat com la varietat. Se n’han presses de moltes coses. Dels temes proposat i d’altres que n’han sorgit durant el wiki takes. Hi ha fotos d’interiors de perruqueries i de bombes d’aigua, de crancs i de gallines, de camps i naus industrials.

Com que l’excusa era l’Any Fuster, hem fet una recollida de temes potencialment fusterians, en el sentit de que aquest era el poble de Fuster. I hem tret la seua casa natal, l’altra on va viure, els col·legis que hi havia, els llocs representatius d’un poble del segle XX (l’església, la casa de la vila, el mercat, la caserna de la Guàrdia Civil). Però no ens hem quedat als temes recurrents, tot i que també estan ben representats.

Segur que tot i que moltes coses queden fetes, hi haurà d’altres que encara no tinguen cap foto a Commons. Per exemple, hi ha molta marjal i conté moltes coses. A més el paisatge suecà és molt canviant al llarg de l’any, seguint el ritme de les tasques agrícoles, de la natura, i fins i tot del turisme.

Ens reforcem en la nostra convicció que Sueca és una terra de wiki takes, un territori on sempre s’hi troben coses noves per fotografiar i al que sempre cal retornar.

Aquí podeu veure totes les fotos.

Autoria d’aquest article: Montse Sàez i Luis Ulzurrun

La Viquimarató de la llengua catalana va tancar la novena edició amb la participació de 125 usuaris, nombre que ha superat el de les edicions anteriors. Com es pot veure en el vídeo-resum, durant tota la setmana del 18 al el 25 de novembre, a més dels voluntaris que han participat individualment, també s’han organitzat trobades presencials a Alcanyís, Andorra, Amposta, Lleida, Perpinyà, Tarragona, València i Lisboa. En aquesta edició, s’han creat 37 articles nous sobre pel·lícules i sèries en català i se n’han editat 217.

La Viquillengua d’aquest any també ha organitzat un concurs i un sorteig. El viquipedista més actiu en aquesta campanya, amb el nom d’usuari Jove, ha guanyat una subscripció anual a FilminCat, gentilesa de la Secretaria de Política Lingüística. El segon classificat (En cadufet) ha guanyat una memòria USB amb pel·lícules de l’Institut Valencià de Cultura, i el tercer (Vaaleentiinaaxx) un lot de pel·lícules en format DVD. Pel que fa al sorteig, ja s’ha comunicat als 20 participants afortunats que rebran un lot de productes en català, format per una pel·lícula en DVD, cedida per la Generalitat de Catalunya; un exemplar de Camí de Sirga de Jesús Moncada adaptat al còmic (Govern d’Aragó); una bossa de roba (Govern d’Andorra); una bossa de roba, una llibreta i una enganxina (Govern de les Illes Balears); un USB amb materials d’aprenentatge de català editat per l’Oficina Pública de la Llengua Catalana dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord) i una cantimplora (Amical Wikimedia).

La Viquimarató de la Llengua Catalana és una activitat organitzada anualment per Amical Wikimedia i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2013, a la qual es van sumar tots els territoris de parla catalana l’any 2020, de manera que actualment hi col·laboren el Govern d’Andorra, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears, el Govern d’Aragó, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Catalunya del Nord) i la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia.

Durant els dies que dura la Viquimarató, els voluntaris amplien amb referències fiables els articles de la Viquipèdia en català relacionats amb el tema proposat. Alhora, aquest esdeveniment també serveix d’introducció a l’edició de la Viquipèdia a aquells participants que encara no estan avesats al seu funcionament.