Un article de la Viquipèdia és una llista de referències embolicada amb paper de regal. Quan una persona, posem pel cas un lector de la Viquipèdia, es vol capbussar en un tema que encara no coneix, no sempre sap per on començar. La funció de la nostra enciclopèdia en línia és oferir un primer tast d’informació que cobreixi els aspectes fonamentals del tema, però sobretot guiar l’usuari cap a fonts fiables que li permetin seguir ampliant els seus coneixements.
Tota aquesta col·lecció de webs especialitzats, llibres escrits per experts i bases de dades oficials que segurament ja heu vist als nostres articles ha ajudat molt a consolidar la fiabilitat de la Viquipèdia en l’última dècada i mitja. Avui en dia, moltíssimes entrades de la nostra enciclopèdia tenen referències, especialment les més significatives i les més visitades. L’ús de referències també ha contribuït molt a hissar la Viquipèdia en català a la primera posició segons la qualitat dels 1.000 articles més importants.
Tanmateix, encara hi ha massa articles que tenen un nombre de referències insuficient o fins i tot no en tenen cap. Malgrat que són una minoria en termes relatius (entre un 5% i un 10% segons com els comptem), en termes absoluts estem parlant de desenes de milers d’articles amb aquesta greu deficiència. Alguns es van escriure quan a la Viquipèdia encara no hi havia el costum de posar fonts als articles i han romàs així des d’aleshores. D’altres han estat creats per usuaris novells que no estaven al corrent de la necessitat d’afegir-hi referències. I encara d’altres han estat redactats per usuaris experimentats que anaven a posar les fonts més tard i se’n van oblidar. És igual. El cas és que és un problema gros i cal arreglar-lo.
Per això, el febrer del 2021 vaig llançar el Viquiprojecte:El diumenge de les referències. És una activitat lúdica i alhora competitiva en la qual cada setmana es tria un tema, generalment a l’atzar, i el diumenge tots els participants es dediquen a anar referenciant articles sobre el tema en qüestió. Per cada entrada referenciada, els usuaris obtenen un punt a la classificació i, a final de cada any, els tres primers usuaris reben un petit premi.
Aquest viquiprojecte ha tingut un gran èxit, amb 4.027 articles referenciats en un any i mig i 2.185 des del principi d’aquesta temporada. La seva fórmula màgica es basa en la varietat: varietat entre una setmana i l’altra, ja que cada set dies hi ha un tema nou, però també varietat entre els articles d’una mateixa setmana, ja que temes amplis com «Tunísia», «Terra» o «Entitats de Catalunya» permeten que cada usuari agafi els subtemes que més li interessin i els que coneix millor.
A aquest ritme, d’aquí a quinze anys podríem tenir tots els articles de la Viquipèdia amb un mínim de referències. Pot semblar un període molt llarg, però per posar-lo en perspectiva, fa quinze anys allò que era excepcional era trobar un article que sí que tingués referències, així que hem progressat molt en aquest temps.
Siguem una mica més ambiciosos i marquem-nos com a objectiu arribar al 2030 amb tots els articles mínimament referenciats. Arribar al 2030 amb una enciclopèdia que en cada article tingui fonts fiables que permetin al lector estirar el fil de les referències i continuar la seva aventura d’aprenentatge. Arribar al 2030 sent la primera edició lingüística de la Viquipèdia en la qual totes i cadascuna de les entrades tinguin com a mínim una referència.
Amb la vostra col·laboració, aquest somni pot ser una realitat i podem avançar cap a un model de coneixement lliure que no només ens permeti consultar i compartir la informació sense restriccions legals, sinó que també sigui «lliure» en el sentit que empoderi els lectors a seguir aprenent pel seu compte gràcies a les eines i les fonts que li hem proporcionat. Ens hi ajudeu?
Amb la Viquimarató Dies Internacionals, que se celebrarà entre l’11 i el 25 de juny, es millorarà la informació que ofereixen les versions de Viquipèdia en català, portuguès, castellà, basc, gallec i asturià sobre causes d’importància universal.
Les Nacions Unides dediquen dies i setmanes a commemorar esdeveniments i generar consciència sobre temes d’importància global. Es tracta de 185 Dies Internacionals que s’adopten per a promoure diferents causes i que se celebren en les dates acordades per l’Assemblea General de l’ONU.
Així, existeixen celebracions com el Dia Mundial del Braille, el Dia Internacional de l’Educació, el Dia Mundial de l’Aigua, el Dia Internacional de la Ràdio, el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme, el Dia Internacional de la Llengua Materna, el Dia Mundial del Paludisme o el Dia Internacional de la Dona.
Dels 185 dies oficials n’hi ha alguns que tenen article a la Viquipèdia i d’altres que no. La xifra varia entre unes versions lingüístiques de l’enciclopèdia i altres. Per a reduir aquesta bretxa de continguts i donar visibilitat a les causes que reivindiquen els Dies Internacionals de les Nacions Unides, es proposa un repte d’edició en línia i multilingüe.
Amical Wikimedia, Euskal Wikilarien Kultura Elkartea, Galipedia, Wikipedia n’asturianu, Wikimedia España i Wikimedia Portugal impulsen la Viquimarató Dies Internacionals, que se celebrarà de manera virtual entre l’11 i el 25 de juny per a crear o millorar articles en català, basc, gallec, asturià, castellà i portuguès.
Els Dies Internacionals suposen una celebració i permeten promoure activitats de sensibilització sobre el tema del dia. Reuneixen diversos agents de la societat civil, el sector educatiu, governs locals i internacionals i altres entitats. A tots ells se’ls convida a augmentar la informació i la visibilitat d’aquestes temàtiques en l’enciclopèdia lliure, perquè arribin a més persones encara.
El segon informe del projecte #mesdones conclou que només el 14% dels epònims d’instituts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són de dones. L’estudi assenyala que hi ha centres docents amb noms de dones de les quals no hi ha informació ni a la web del centre i proposa una campanya per visibilitzar i ampliar el coneixement disponible sobre aquestes biografies. L’informe és una col·laboració entre Amical Wikimedia i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona.
Contingut del segon informe del projecte #mesdones
El viquiprojecte “Més dones a la Viquipèdia” (#mesdones) [1], que vol visibilitzar les dones que donen nom a equipaments públics, es va iniciar el passat 11 de març amb un informe sobre els epònims dels Instituts i dels carrers de Catalunya [2]. Es tracta d’una col·laboració entre Amical Wikimedia i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona.
En aquest segon informe s’analitzen els epònims (nom que porta un centre) dels instituts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears (al PV i les IB se’n diuen oficialment “IES”). Pel que fa a escoles públiques, degut al seu elevat número, de moment l’anàlisi s’ha fet només a Catalunya.
Metodologia
Per tal de fer aquesta segona anàlisi, s’ha importat a Wikidata la llista d’escoles de Catalunya a partir de les dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Igualment, s’ha importat la llista d’IES i d’escoles de les Illes Balears a partir de les dades obertes del Govern de les Illes Balears. Els centres docents de tot tipus al País Valencià ja hi havien estat importats.
L’assignació d’epònims a Catalunya i les Illes Balears s’ha fet amb el programa OpenRefine. Al País Valencià s’ha fet servir aquest mateix programa per ampliar la llista d’epònims. Així i tot, poden faltar assignacions en totes tres comunitats, donat que caldrà un treball manual per tenir tots els epònims al 100%. En alguna ocasió s’ha hagut de fer servir el programa QuickStatements.
Anàlisi
Tal com es pot veure a la pàgina del viquiprojecte, per a cada tipus de centre públic i comunitat s’en proporciona el número d’epònims totals, els masculins, els femenins, i la quantitat d’entrades a la viquipèdia que falten per a les dones que donen nom als centres docents:
A la vista d’aquesta taula, els principals resultats d’aquest segon informe són:
Hi ha 45 epònims femenins sense entrada a la Viquipèdia
Dels centres analitzats, un 37% tenen epònim. Al País Valencià és on n’hi ha més.
Només el 14% del total d’epònims són femenins
Als IES de les Illes Balears i a les escoles de la província de Lleida és on hi ha menys percentatge d’epònims femenins.
A continuació es proporciona alguns mapes rellevants de la distribució geogràfica de centres públics amb epònims femenins.
Mapa de les escoles de Catalunya amb epònim femení:
Mapa dels Instituts/IES de Cat, PV i IB amb epònim femení:
Mapa dels centres docent públics (instituts i escoles) de Catalunya amb epònim femení
Dificultats
Hi ha centres docents que no proporcionen informació sobre el seu epònim, la persona en honor de la qual el centre en porta el nom.
L’ocupació de les persones implicades és a vegades desconeguda. En el cas de les escoles, això es sol correspondre a una mestra o un mestre reconeguda per la seva tasca.
Epònims en forma nom+cognom1 o dos cognoms que fan difícil comparar el nom en les dades obertes amb el que figura a Wikidata o la Viquipèdia.
Cal esmentar aquí que hi ha escoles que porten epònim de dos cognoms. Això es correspon sempre amb un epònim masculí. En canvi, quan és femení, porta sempre el nom a davant. Algunes porten un sol cognom, però fàcilment reconeixible per la seva importància història (e.g., Cervantes)
Continuació del projecte
Concretar l’ocupació i la foto en entrades a Wikidata dels epònims, i d’altres dades rellevants: data i lloc de naixement, data i lloc de defunció si escau, etc.
Millorar les entrades a Wikidata de totes les persones que són epònims de centre docents, perquè hi hagi al menys una fotografia, mentre no s’hagi completata la pàgina de Viquipèdia (que pot no tenir-ne encara, tampoc)
Determinar el percentatge de dones que tenen una fotografia i altra informació rellevant, tan a Wikidata com a Viquipèdia.
Determinar epònims masculins que no tenen entrada a la Viquipèdia
Continuar treballant en els epònims dels carrers de Catalunya
Proposar al centres docents que millorin les biografies dels seus epònims, si escau, i també que proporcionin una foto de la seva escola a Wikidata, a més de comprovar la ubicació correcta, i ampliar l’entrada a Wikidata amb data de creació de l’escola, etc.
Aquest viquiprojecte és viu i obert: s’hi proporciona la llista sencera de biografies de dones que falten, segmentades per cadascuna de les set categories esmentades a la taula. En algunes s’hi proporciona una referència com a punt de partida per completar l’entrada a Wikidata i per fer la pàgina a la Viquipèdia.
El dijous passat, 26 de maig del 2022, es va celebrar la festa dels 10 anys de Núvol al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. En el marc d’aquest esdeveniment es van lliurar els premis Núvol 2021. Entre aquests, es va lliurar l’Homo Fabra per la comunitat de persones voluntàries que durant vint anys han contribuït a difondre el coneixement lliure en català a través de la Viquipèdia.
En representació de la comunitat d’editors de la Viquipèdia en català, el guardó el van recollir un petit grup de voluntaris d’Amical Wikimedia, l’entitat en pro de la llengua i cultura catalanes que promou la Viquipèdia i els seus projectes germans.
Els representants van agrair el guardó, que van dir que era per cadascun dels 419.907 viquipedistes que des d’aquell 16 de març del 2001 havien fet 702.154 articles. Van concloure interpel·lant als assistents a l’acte i fent una crida a llegir, millorar i compartir la Viquipèdia en català.
Els altres premis Núvol van recaure Borja Bagunyà pel seu Els angles morts, les vinyetes de Martí Melcion, l’humorista Marc Sarrats, la cantant Carola Ortiz, la distribuïdora de films familiars Pack Màgic, Joan Mar Sauqué pel seu Gone With The Wind, Núria Güell per l’exposició Tot ordre es vol pur, Las Huecas per Aquellas que no deben morir, i la soprano Sara Blanch.
Instituts amb nom de dona (esquerra) i d’home (dreta)
Amb dades d’aquest 8 de març de 2022, el Dia Internacional de les Dones, només el 19,65 % de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. Per millorar aquesta dada, periòdicament i durant tot l’any, els voluntaris de la Viquipèdia impulsen nous projectes. En aquest context aquest dijous 9 de març s’ha presentat el viquiprojecte Més dones, que pretén, en un any, dur a terme una tasca de visibilització dels equipaments públics dels territoris de parla catalana que tenen nom de dona, i crear a la Viquipèdia les biografies admissibles.
El primer dels informes focalitza l’atenció en els instituts de Catalunya. Dels 697, 265 tenen nom de persona i 41 d’aquests tenen nom de 37 dones. Els instituts tenen noms molt majoritàriament masculins. Hi ha més d’un 10% de persones que donen nom a Instituts que no tenen entrada a la Viquipèdia. De les persones que no tenen entrada a la Viquipèdia, el percentatge de dones sobre el total és molt més alt que no pas el d’homes. No tan sols les dones donen molts menys noms als instituts que els homes, sinó que tenen menys presència a la Viquipèdia. Es tracta, doncs, d’un doble biaix: menys noms a instituts, i menys presència a la Viquipèdia
En la presentació del primer dels informes del projecte, Catalina Girona, d’Amical Wikimedia, ha destacat la importància dels projectes que impulsen els voluntaris durant tot l’any per crear biografies de dones, i ha fet una crida a la participació de les dones en els projectes de coneixement lliure. El president de l’entitat, Miquel Codolar, ha indicat que en el marc de la sensibilització a través de les dades, es contactarà amb els instituts amb nom de dona sense entrada a la Viquipèdia per donar-los a conèixer el projecte.
Sílvia Simón, de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG, ha posat en relleu el coneixement lliure, la llengua catalana i la visibilització de les dones com a punts claus de projecte. Finalment, Miquel Duran, d’Amical Wikimedia i de la UdG, ha presentat les dades més significatives de l’informe i ha explicat que a partir d’ara el projecte Més dones anirà aplegant la llista de totes les dones sense biografia a la Viquipèdia convidant als voluntaris de la Viquipèdia a la seva creació.
Estudi dels Instituts de Catalunya amb nom de dona
Catalina Girona (a), Miquel Codolar (a), Miquel Duran (a,b) i Sílvia Simon (b)
Amical Wikimedia
C4D, Universitat de Girona
Resum
A Catalunya hi ha uns 700 Instituts (centres públics que solen oferir com a mínim ESO). D’aquests, uns 265 tenen nom de persona. D’aquests, només un 15% tenen nom de dona. Per una altra part, 30 d’aquestes persones no tenen entrada a la Viquipèdia catalana. D’aquestes, 11 són dones (un 37% de les biografies que falten). Però mentre les biografies d’homes representen el 8,5% del total de noms d’homes, les de dones representen el 27% del total de noms de dones. Per tant, les dones estan infrarepresentades en el conjunt d’instituts de Catalunya amb nom de persona, i són més invisibilitzades a la Viquipèdia que els homes. Per corregir aquests biaixos es proposa un viquiprojecte d’un any de durada consistent en introduir a la Viquipèdia biografies de dones que donen nom a equipaments públics.
Introducció i objectius
Entre els molts biaixos que hi ha a la nostra societat, el de gènere n’és un de tipus sistèmic, i és observat en diversos àmbits. De fet, amb dades d’aquest 8 de març de 2022, el Dia Internacional de les Dones, només el 19,64 % de biografies de la Viquipèdia en català són de dones.
Reequilibrar la relació homes/dones a la Viquipèdia no és pas fàcil, perquè es parteix del biaix sistèmic esmentat. Però així i tot és possible contribuir a l’increment de la visibilització de les dones aprofitant el potencial de la marca que proporcionen les etiquetes dels equipaments públics més coneguts i rellevants: els carrers, les places, els jardins, les biblioteques, el museus, els teatres, les galeries i sales d’exposicions, les instal·lacions esportives, el centres sanitaris, els centres cívics o els centres educatius són sovint espais que reben el nom d’una persona, que permeten honorar algú o aprofitar el seu exemple, i que impacten en la ciutadania.
El cas dels centres educatius és especialment rellevant, perquè connecta amb una gran part de la població. El col·lectiu de centres educatius que té més percentatge de nom de persona són els instituts (centres educatius públics de secundària), seguits per les escoles públiques de primària. Els centres educatius no públics tenen només un petit percentatge de casos amb nom de persona. Per fer-se una idea ràpida dels equipaments que es podrien analitzar, es pot fer un cop d’ull al fitxer de dades obertes de la GenCat sobre equipaments públics [1].
Hi ha hagut ja estudis parcials dels carrers de Catalunya i d’altres àrees geogràfiques amb nom de dona, cosa que ha comportat interessants reflexions [2-6]. També hi ha alguns estudis parcials de noms dels centres educatius [6-8]. Ara bé, no hi ha gaire treball fet de la manca de visibilitat a la Viquipèdia pel que fa a les persones que donen nom als equipaments públics. Fa poc, per una altra part, vam fer una anàlisi preliminar de la visibilitat de dones rellevants , però que no tenen a data d’avui entrada a la Viquipèdia, tot centrant-nos en les persones que han rebut les Medalles Narcís Monturiol [9].
Aquest grup de persones ha analitzat darrerament diversos aspectes de la presència de les dones a la Viquipèdia, per exemple (en ocasió del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència) un estudi inicial dels noms de dones científiques als carrers de Catalunya i als instituts [6] i les dones amb Medalles Monturiol que no són a la Viquipèdia encara [9].
La comunitat viquipedista treballa activament per millorar la visibilitat de les dones. Una de les iniciatives més rellevants és el viquiprojecte Viquidones [10]. Un altre, de ben recent, és el viquiprojecte per completar les biografies de Les 100 Dones de la BBC [11].
Aquest treball, per tant, té un doble objectiu: per un costat, ajudar a visibilitzar les persones que no tenen encara entrada a la Viquipèdia, en especial les dones, i per un altre cantó a evidenciar el biaix existent en la quantitat de noms d’homes i dones d’equipaments públics.
En tractar-se d’un estudi pilot, l’anàlisi s’ha limitat al conjunt d’Instituts de Catalunya. En un futur es pretén estendre l’estudi altres centres educatius, carrers i places, i a d’altres equipaments públics. Pel que fa a l’àmbit geogràfic, si es pot disposar dels llistats adients a partir de dades obertes, es podrà estudiar la situació al País Valencià, les Illes Balears, i d’altres territoris de parla catalana.
Metodologia
S’ha partit del fitxer de dades obertes de la Generalitat de Catalunya sobre Centres Educatius no universitaris [12]. Se n’hi han extret els 697 Instituts, per als quals s’ha comprovat si tenen entrada a la Viquipèdia fent servir el programa OpenRefine [13] connectant el seu nom amb Wikidata. Per als que tenen entrada a la Viquipèdia, s’ha analitzat el gènere de cada persona, i també d’altres propietats que poden ser informades a Wikidata, com l’ocupació o el lloc de naixement.
No s’ha dut a terme encara cap importació de dades a Wikidata, només s’han reutilitzat les dades del fitxer de dades obertes esmentat.
Els mapes proporcionats s’han elaborat a partir del programa Umap [14], que fa servir OpenStreetMap [15]. Les coordenades de cada institut són les proporcionades pel fitxer de dades obertes de centres educatius de Catalunya [12].
Resultats
Dels 265 instituts analitzats, 224 (84,5%) tenen nom d’home, i 41 (15,5%) tenen nom de dona. D’aquests 265 instituts, n’hi ha 30 (11,3%) on la persona que els dona nom no té entrada a la Viquipèdia (Figura 1).
D’aquestes persones sense entrada a la Viquipèdia, n’hi ha 19 d’homes (8,5% del total d’homes) i 11 de dones (26,8% del total de dones) (per al llistat complet, veure l’Annex 1).
Aquest menor número d’Instituts amb nom de dona respecte dels que tenen nom d’home es pot veure més fàcilment observant la distribució geogràfica en el global de Catalunya (Figura 2) i també a l’àrea més propera a Barcelona (Figura 3). A la Figura 4 es poden veure també geolocalitzats els instituts que tenen nom de dona sense entrada a la Viquipèdia. Aquests mapes són oberts i consultables directament, al web d’Umap (dones vs homes, [16]; nom sense entrada a Viquipèdia, [17])
A la vista d’aquestes dades, s’observa i es conclou que
Els instituts tenen noms molt majoritàriament masculins
Hi ha més d’un 10% de persones que donen nom a Instituts que no tenen entrada a la Viquipèdia
De les persones que no tenen entrada a la Viquipèdia, el percentatge de dones sobre el total és molt més alt que no pas el d’homes.
No tan sols les dones donen molts menys noms als instituts que els homes, sinó que tenen menys presència a la Viquipèdia. Es tracta, doncs, d’un doble biaix: menys noms a instituts, i menys presència a la Viquipèdia
Per tal d’analitzar una mica més a fons les característiques de les dones que donen nom als instituts, l’Annex 2 recull el llistat complet dels 41 instituts amb nom de dona. D’aquests, n’hi ha tres de repetits: L’Angeleta Ferrer Sensat dóna nom a 2 instituts, mentre que la Montserrat Roig i la Marta Marta donen nom, cadascuna, a 3 instituts.
La disponibilitat d’informació estructurada a Wikidata, la base de dades de l’ecosistema Wikimedia que està enllaçada amb la Viquipèdia, permet fer senzilles anàlisis estadístiques de les característiques de les persones amb pàgina a la Viquipèdia. Aquí en donem alguns petits exemples: la seva ocupació (camp en el qual són remarcables), les dates de naixement i de defunció, i el lloc de naixement.
A partir de la consulta de la propietat “ocupació” que figura a la base dades Wikidata, les 25 persones diferents que donen nom a instituts i que ja tenen entrada a la Viquipèdia es poden considerar agrupades en:
Escriptores (6)
Artistes (5)
Pedagogues (4)
Científiques (3)
Polítiques (2)
Altres (5)
Dues propietats de Wikidata referents a persones són les dates de naixement i de defunció. Això permet copsar que hi ha dues persones vives que donen nom a Instituts de Catalunya: Josefina Castellví i Marta Estrada. Hi ha tres personatges històrics: Hipàcia, Isabel d’Aragó i Ermessenda de Carcassona. Quatre de les dones han mort al segle XXI, i la resta el segle passat.
Pel que fa a la data de naixement, més de la meitat de les dones analitzades van néixer al segle XX.
Un darrer estudi ràpid de les propietats informades a Wikidata es refereix al lloc de naixement. Més de la meitat de les dones estudiades van néixer a Barcelona.
Amb el Dia Internacional de la Dona 2022 es dona el tret de sortida per a un viquiprojecte que ha d’afavorir l’increment de biografies de dones a la Viquipèdia, aprofitant que equipaments públics, identificadors geogràfics, centres educatius i d’altres elements poden tenir nom de persona.
Com a primer pas, evidentment es farà servir la informació obtinguda amb aquest procés d’anàlisi dels Instituts de Catalunya. Més endavant es completarà amb les escoles, biblioteques, centres cívics i altres equipaments públics. Finalment, s’enllestirà amb els carrers, places i altres identificadors que tenen nom de dona (serà segurament qui proporcionarà la quantitat de noms de dona més elevada).
D’aquí a un any, el 8-M de 2023, pretenem haver contribuït raonablement a reduir el biaix de biografies de dones a la Viquipèdia, i sobretot haver contribuït a la visibilització de les dones a la Viquipèdia.
Figures
Figura 1: Presència a la Viquipèdia de persones que donen nom a Instituts de Catalunya.
Figura 2: Mapa comparatiu de Catalunya: instituts amb nom de dona (esquerra) vs nom d’home (dreta). Dades del mapa: OpenStreetMap.
Figura 3: Mapa comparatiu de l’àrea de Barcelona: instituts amb nom de dona (esquerra) vs nom d’home (dreta). Dades del mapa: OpenStreetMap.
Figura 4: Ubicació dels instituts de Catalunya que tenen nom d’una dona sense entrada a la Viquipèdia
Referències
[1] Portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Equipaments de Catalunya:
