Memòria gràfica local i coneixement lliure

L’activitat de preservació i difusió de la memòria gràfica local (fotografies, pel·lícules, il·lustracions, documents, etc. sobre patrimoni, fets, paisatge, entorn, etc.) ha tingut sempre un caràcter de construcció del bé comú. S’ha fet, col·lectiva o individualment, per a la col·lectivitat.

D’aquesta tasca n’han resultat arxius personals molt valuosos i també arxius locals de caràcter associatiu o acollits per museus i institucions públiques. En alguns casos després de la tasca de registre hi ha hagut una tasca igualment important de documentació i preservació; de digitalització i també de divulgació.

A continuació explorarem algunes possibilitats de connexió entre les iniciatives de memòria gràfica local i el moviment de coneixement lliure, encaixant allò que tenen en comú i fent que el que s’ha preservat i documentat pugui ser més fàcilment accessible i alhora promoure que sigui re-utilitzat al màxim possible.

Trobar els arxius, preservar, digitalitzar

Els arxius locals han fet i segueixen fent una tasca important per preservar la documentació i, entre ella, la gràfica. Localitzant qui té fotografies i enregistraments audiovisuals, dibuixos, plànols, etc. i aplegant-los. I un cop aplegats datant-los, localitzant el lloc on s’han fet, identificant-hi els fets i les persones. Sovint aquesta tasca, encara que sigui feta des d’una institució, combina el treball dels professionals de la història amb la col·laboració de voluntaris i la participació ciutadana.

En alguns casos es localitzen arxius personals molt valuosos i cal trobar la manera de garantir que no desapareguin, que es puguin integrar en arxius públics o associatius, directament o les seves còpies, que si més no s’asseguri la continuïtat si la persona que l’ha creat no pogués mantenir-lo o en cas de mort d’aquesta persona.

Els arxius han de tenir les condicions per preservar els documents gràfics en bon estat. Per a plaques de vidre fotogràfiques, negatius, pel·lícules de cinema o vídeos el millor és buscar una institució, com ara la Filmoteca de Catalunya, que pugui preservar-ho en condicions i conservar-ne còpies a l’arxiu local.
Digitalitzar amb qualitat els gràfics és una forma indirecta de preservació en cas que el document físic pugui deteriorar-se o perdre’s, alhora que facilita que es pugui posar a l’abast i re-utilitzar.

Una tasca a fer des d’una perspectiva de memòria local comunitària és localitzar els arxius, tant personals, com associatius, com públics, i veure quins documents gràfics tenen, buscant la forma de posar-los en comú per veure com es complementen entre ells, com ajuden a construir històries i relacions.

Alliberar drets sobre els documents gràfics

El moviment de la cultura i el coneixement lliure aposta per protegir i divulgar les obres que estan al domini públic i no restringir més l’àmbit d’aquest, ans al contrari que els titulars de drets d’autor els alliberin voluntàriament perquè qualsevol en pugui fer ús, reproduir les obres, re-utilitzar-les i fer-ne de derivades amb el propòsit de crear un corpus cultural compartit on sigui possible l’ús lliure sense haver de demanar permisos cada vegada. Això té especialment sentit en l’àmbit de la memòria gràfica local on la recopilació, preservació i documentació s’ha fet i s’està fent amb l’afany que la memòria sigui un bé per la col·lectivitat.

Per als documents gràfics antics cal veure en termes legals si estan ja al domini públic. En la majoria de casos d’obres que es puguin considerar creatives o originals (quasi totes) això serà passats 80 anys de la mort del seu autor.
Per a obres que tinguin els drets d’autor vigents (la resta) cal que l’autor o titular de drets (els seus hereus o un editor a qui els hagi cedits, per exemple) els alliberi. Això es fa mitjançant unes “llicències” públiques estandaritzades que donen permisos d’ús. Les més conegudes i utilitzades són les Creative Commons. Entre elles hi ha la més permissiva que només reclama que s’atribueixi l’autor (CC-BY) i la lliure robusta que a més del reconeixement de l’autoria reclama que qualsevol ús mantingui la llicència lliure (CC-BY-SA). Qualsevol d’elles permet la reproducció i lliure re-utilització de l’obra per a qualsevol tipus d’ús.

Per a arxius personals on una sola persona ha creat les imatges (fotografies, pel·lícules, dibuixos) podem parlar amb el propi autor (o els seus hereus) i proposar-li d’alliberar els drets sobre les seves obres. Vegeu més endavant en aquest text el cas de l’arxiu de Xavier Badia on s’està fent això.

Problema Dificultat a superar

Però si l’arxiu (sigui personal, associatiu o públic) conté gràfics de diferents autors ens hem de preguntar: l’arxiu té cedits els drets d’autor sobre el material gràfic? Segurament no, és probable que ningú hi hagués pensat.
El creador d’una obra té els drets morals a ser reconegut i té drets d’autor sobre l’ús de l’obra, bàsicament la seva publicació i transformació, que pot cedir a canvi d’una compensació o gratuïtament si vol. L’autor et pot donar o vendre l’obra en un suport físic o electrònic (foto en paper o en digital, per exemple) sense cedir-te’n els drets (per això cal una cessió explícita, preferentment a través d’un document signat). Els drets d’autor són vigents fins 70 anys després de la mort de l’autor, llavors passen al domini públic i poden ser lliurement utilitzats. Si l’arxiu no té una cessió de drets no pot publicar les fotos i imatges. Tampoc pot alliberar-les amb una llicència lliure. Això només ho pot fer el titular dels drets.

Què es pot fer?

  • Primer revisar si hi va haver una cessió de drets; verbal o escrita, que es pugui defensar.
  • Si no, fer treball de camp. Buscar els autors i els seus hereus. Explicar-los què proposem. Tenir a punt un formulari per formalitzar la cessió de drets i l’autorització per alliberar les fotos. Aprofitar-ho per millorar la documentació: identificar persones, llocs, fets, dates.

Potser es poden implicar en aquesta tasca voluntaris de l’arxiu, estudiants d’un institut o universitat, grups d’esplai, … convertir l’aparent dificultat en un element per fer aprenentatge, adquirir experiència, recollir informació i crear lligams a nivell local.

Geolocalitzar i documentar

Un document gràfic perd part del seu sentit sense el context que ens permet interpretar-lo. Quan es va crear, què representa, on es va fer, qui hi surt, etc. A vegades tenim la sort d’haver preservat un gràfic i la desgràcia d’haver-ne perdut aquesta informació. Els contactes locals són importants per recuperar-la. Però també internet pot servir-nos, posant els gràfics a l’abast de tothom i utilitzant diversos canals per demanar ajuda a la gent per identificar el que hi ha a les imatges (vegeu el cas del Museu Joan Morera i el del projecte The Commons de Flickr).
En aquesta identificació són importants: la identificació del moment, la identificació dels fets, la identificació de les persones i, també, la identificació del lloc. Aquesta última es pot relacionar bé amb la localització geogràfica, les tecnologies que permeten fer-la i el seu potencial de re-utilització. Geolocalitzar bé els gràfics permet agregar-los pel lloc que retraten i així veure’n diferents punts de vista o la seva evolució al llarg del temps. Però també ens permet fer relacions de proximitat i té un potencial a explorar pel que fa a construir comunitat a partir d’aquestes relacions, tal com s’està fent fent al Km2 del Poblenou amb el projecte CitizenSqKm.

Posar a l’abast

Els documents de memòria gràfica local estan disponibles per qui vulgui consultar-los o fer-ne ús als arxius. L’accés a ells depèn dels mitjans que aquests arxius tinguin per facilitar-ho. La còpia i distribució a altres arxius és alhora una manera de preservar-los i de fer-los més accessibles. Però és la digitalització (en bona qualitat, que en permeti una reproducció utilitzable) la que multiplica tant la facilitat d’accés com les possibilitats de re-utilització.
És bo que l’arxiu tingui el seu propi espai de publicació a internet. Però el que té la digitalització és que la reproducció de l’obra es pot replicar a diferents llocs. Més llocs on estigui publicada vol dir més possibilitats d’accés i també vol dir preservació, en el sentit que si un dels espais de publicació deixa de tenir continuïtat el gràfic seguirà sent accessible en un altre. És per això que proposem que els arxius es plantegin publicar l’obra a més d’un lloc.

Perquè el que busquem amb la publicació a internet és:

  • preservar
  • fer accessible
  • donar a conèixer
  • fer re-utilitzable

Pensem que aquests haurien de ser els objectius a tenir en compte a l’hora d’escollir on publicar. D’altra banda caldria tenir en compte també alguns criteris com ara: qui hi ha al darrera, quins objectius i propòsits té, governança del servei (corporació o entitat sense afany de lucre, gestió vertical o comunitària, possibilitats de participació, mecanismes de presa de decisions), sostenibilitat a mig i llarg termini, localització legal i geogràfica de l’entitat prestadora del servei, possibilitats de replicar el servei lliurement (si el software és lliure, llicències dels continguts, facilitats tècniques de bolcat).

On publicar

Vegem a continuació algunes opcions a tenir en compte.

Repositori en servidor propi

  • Podem fer servir software lliure com Gallery (tot i que no es segueix desenvolupant) o com és MediaWiki
  • Guanyem autonomia tecnològica i comunitària
  • Calen recursos i manteniment; com assegurem la sostenibilitat a mitjà i llarg termini?

Àlbums corporatius

  • Flickr (Yahoo), Picassa (Google), Youtube (Google), Vimeo, o el que va ser Blip.tv.
  • Perdem el control cap a una corporació. Governança vertical.
  • No asseguren continuïtat a llarg termini, la corporació es reserva canviar els termes del “servei” i també pot deixar de promoure’l, mantenir-lo o restar-li prioritat.
  • Permeten fer els propis àlbums.
  • Bon posicionament web (accés).
  • Alguns permeten escollir llicència. No hi ha una revisió que garanteixi autoria i llicència.
  • Cedim drets per l’acceptació de condicions d’ús que cal estudiar. També acceptem registre i en alguns casos comercialització amb comportament i dades.
  • Alguns tenen projectes específics, com The Commons de Flickr, orientats a gràfics sense restriccions de drets.

Wikimedia Commons

  • Imatges, sons, vídeos, documents.
  • Bon posicionament web, multilingüe (accés)
  • Fa servir software lliure (MediaWiki)
  • Gestiona Fundació Wikimedia (sense afany de lucre) radicada a California (EUA). Existeix una xarxa d’associacions que actuen com a seccions locals estatals (com Wikimedia Espanya) i també temàtiques (com Amical Wikimedia, pels projectes en català).
  • Sostenible mitjà/llarg termini (preservació)
  • Facilita reutilització Viquipèdia i altres projectes. Permet geolocalitzar les imatges.
  • Model comunitari de gestió i comunitat de creadors gràfics. Fitxers en domini públic o amb llicències lliures.
  • Revisió col·lectiva de les condicions de drets i autoria.

Archive.org

  • Vídeos, documents, sons.
  • Fundació sense afany de lucre (Internet Archive).
  • Generació automàtica diferents formats (accés, reutilització). Eines per replicar a Wikimedia Commons.
  • Sostenible mitjà/llarg termini, rèplica Califòrnia/Egipte (preservació).

Projecte de CitizenSqKm (Km2Poblenou)

  • Accessible des de dispositiu mòbil (App Store Google Play) o plataforma web
  • Text, marca temporal, imatges, sons, vídeos enllaçats, enllaç a url.
  • Facilita compartir i col.laborar en l’àmbit local, en la comunitat propera a l’arxiu (accés, reutilització).
  • Geolocalitza les imatges i les presenta en un mapa facilitant trobar relacions.
  • És col.laboratiu. Pot generar aportacions d’altres imatges, efecte crida.
  • L’aplicació és propietària.

Europeana

  • Metacatàleg dels arxius europeus.
  • Imatges, sons, vídeos, documents.
  • Facilita la cerca estructurada de continguts dels arxius associats; també la informació sobre llicències o situació de drets.
  • Tasca de gestió, documentació i emmagatzematge dels arxius digitals descentralitzada per cada arxiu.
  • Finançada per la Comissió Europea, gestiona la Fundació Europeana radicada a Holanda.
  • Europeana promou la re-utilització dels continguts i la creació d’aplicacions tecnològiques que els utilitzin a través de Europeana Creative, el finançament de projectes de desenvolupament i altres accions.

OSM. Open Street Map

  • Base de dades geogràfiques presentades en forma de mapa.
  • S’hi pot incorporar la localització i representació geomètrica de quasi qualsevol element geolocalitzable en forma de node, via, relació o etiqueta. També s’hi poden afegir notes.
  • Llicències lliures de la base de dades i dels mapes.
  • Gestionada per la Fundació OpenStreetMap (OSMF) radicada a Regne Unit que recolza i proveeix recursos a la comunitat d’editors i usuaris. Hi ha una xarxa de grups locals per tot el món.
  • La informació geogràfica combina les dades obtingudes directament pels editors amb dades cartogràfiques alliberades. Es potencia el coneixement local per polir-les, completar-les i verificar-les.

Compartir i re-utilitzar glocalment

Els continguts de memòria local geolocalitzats, documentats i disponibles a internet poden ser fàcilment re-utilitzats i combinats amb altres continguts.

Alguns dels repositoris de gràfics que hem mencionat (com Wikimedia Commons, Europeana o Flickr) tenen APIs que permeten fer-hi consultes i/o extreure’n continguts des d’altres aplicacions per utilitzar-los. Això facilita als ciutadans de fer-los servir d’una manera significativa i vinculats al lloc on viuen, on treballen, on fan activitats.

Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure que busca la compilació del coneixement humà, utilitza els gràfics publicats a Wikimedia Commons per il·lustrar i explicar millor els continguts. El sistema de dades estructurades wikiData permet afinar recerques relacionades amb aquests gràfics i, en alguns casos, omplir automàticament continguts visuals i escrits a la Wikipedia en qualsevol llengua.

Hi ha noves iniciatives, com CitizenSqKm, que permet tant publicar com localitzar informació i gràfics vinculats al lloc on som des d’un ordinador o un dispositiu mòbil.

Combinar l’accés global i la localització geogràfica obre un potencial “glocal” per la re-utilització de continguts, i creiem que seguint metodologies adequades, pot ajudar estimular les relacions ciutadanes en àmbits propers.

Experiències inspiradores

A continuació es comenten breument algunes experiències de les quals es poden extreure idees per reproduir a altres llocs. Les propostes finals d’aquest text integren diversos aspectes d’algunes d’aquestes experiències.

Fons Baldomer Gili i Roig del Museu Morera

Des de l’any 2006, l’obra de Baldomer Gili i Roig està al domini públic. D’acord amb aquesta realitat, el Museu d’Art Jaume Morera, durant la residència de la viquipedista Esther Soler, va digitalitzar i carregat a la plataforma Flickr la col·lecció fotogràfica del pintor, per tal que tothom pogués servir-se’n lliurement i col·laborar en el procés de documentació de les fotografies:

  • Aprofitament del coneixement col·lectiu: tothom és convidat a navegar i gaudir de les fotografies de Baldomer Gili i Roig carregades a Flickr i, en el cas que reconegui algun indret o persona, només ha d’afegir un comentari a la imatge amb la informació que vulgui aportar.
  • Invitació a la participació activa: de la mateixa manera que en el cas anterior, si tot navegant per les fotografies de Gili i Roig a Flickr hom reconeix un indret, se l’anima a fer una fotografia al lloc i carregar-la al grup de Flickr creat per l’ocasió. Així es poden acarar les imatges per veure com ha variat el paisatge al llarg del temps.
  • Enriquiment d’articles de la Viquipèdia: un cop finalitzada la documentació de la col·lecció fotogràfica de Gili i Roig gràcies al crowdsourcing, les imatges de Flickr (i les dades afegides) seran importades a Wikimedia Commons i utilitzades per il·lustrar nombrosos articles ara per ara mancats d’imatges.

Flickr The Commons

Flickr, el servei de publicació i administració de fotos i vídeos de Yahoo, té un projecte anomenat “The Commons” on les institucions arxivístiques poden participar (veure condicions). Les fotos publicades han de ser “sense restriccions conegudes de drets d’autor”; bàsicament imatges que ja estan al domini públic o de les quals la institució és titular i les pot alliberar (més informació). La publicació d’aquestes imatges a Flickr les fa més accessibles i en facilita la re-utilització. Però alhora serveix per fer una crida global a que la gent revisi les imatges i que:

  • ajudi a classificar-les i fer-les localitzables afegint-hi etiquetes
  • utilitzi el sistema de comentaris si creu que pot aportar informació sobre els continguts

Més de 100 institucions de tot el món hi participen.

Marató d’escaneig a Llefià

El 4 de juliol de 2015 es va fer a la plaça Trafalgar de Badalona una marató popular d’escaneig de fotografies antigues del barri de Llefià, per a l’incorporació a l’Arxiu Històric de Llefià. S’havia fet una crida als veïns perquè duguessin fotografies antigues a la plaça i allà aprenien com escanejar-les e incorporar-les al web arxiu.llefia.org.  En el transcurs de l’activitat, es van recopilar prop d’una quinzena de fotografies inèdites, aportades pels veïns i veïnes i que no estaven al fons de l’arxiu en cap format. Els propis veïns aprendre a escanejar-les i van aportar informació per tal de documentar-les posteriorment. La marató també va servir per a captar l’interès de veïns i veïnes d’altres barris de la ciutat de Badalona, com Bufalà i Sant Crist, que van passar-se per stand de l’Arxiu Històric de Llefià al marc del XV Fòrum TIC Social Llefià- Badalona, per tal de conèixer iniciativa i conformar un futur embrió de xarxa d’arxius històrics dels barris de la ciutat de Badalona amb l’ajuda de les TIC compartint experiències, activitats i plataformes.

El Poblenou del 1898 geolocalitzat i documentat

CitizenSqKm és una iniciativa educativa, periodística i de recerca que vol contribuir a empoderar les comunitats compromeses dissenyant i assajant l’ús de metodologies i tecnologies que utilitzin la geolocalització d’informació per generar un major compromís cívic en xarxa. Explora si el fet de crear, compartir i consumir dades pot fer que el ciutadà estigui més implicat socialment i en la seva comunitat. El pilot de CitizenSqKm al barri del Poblenou (2014-15) es va dur a terme en el marc del projecte europeu CONFINE i es va desenvolupar des de l’IGOP de la UAB, i Itinerarium.

En el marc d’aquesta iniciativa s’han iniciat diverses experiències relacionades amb el patrimoni històric i la memòria local. Una d’elles ha estat la del Taller d’Història de l’Institut Salvador Espriu en la qual cinquanta estudiants de 3er i 4art d’ESO, a partir de la documentaicó de Xavier Badia, han elaborat i publicat diversos itineraris que ens porten pels vestigis del que era el barri de Poblenou. De manera sectorial podem accedir al Poblenou industrial, cooperatiu o de comerços i tallers. I de manera integrada podem recórrer el Poblenou de 1898 en una tasca que inclou la creació d’un escenari en la plataforma CitizenSqKm on s’han geolocalitzat els llocs clau de l’itinerari identificant si es tracta d’edificis de fàbriques o comerços i de quin tipus.

Arxiu gràfic Xavier Badia

En Xavier Badia i Castellà va ser conserge a l’Institut Salvador Espriu des del curs 1996-1997 fins al curs 2004-2005, any en què es jubilà. Ja fa temps va començar a documentar gràficament, amb el dibuix i la fotografia, els edificis del Poblenou i el districte de Sant Martí de Provençals: fàbriques, botigues i altres edificis. I va investigar documentant-ne l’origen i els usos que han tingut. Fruit d’aquest treball és un fons gràfic de més de mil imatges documentades que l’institut va donar a conèixer a través de la web “una mirada diferent de Poblenou” i a partir del qual estudiants del Taller d’Història coordinats per la professora Montserrat Alay van definir els itineraris mencionats pel Poblenou antic. L’any 2015 en col·laboració CitizenSqKm i Amical Wikimedia en Xavier Badia va acceptar alliberar els drets de les seves imatges i publicar-les a Wikimedia Commons de manera que siguin accessibles i puguin ser utilitzades a Viquipèdia i altres projectes wiki de coneixement lliure. A resultes d’això es va posar en marxa el viquiprojecte Fons gràfic Xavier Badia i es va fer una experiència pilot en que estudiants de l’institut van traduir a l’anglès la descripció de les imatges.

Gimcana fotogràfica a Gelida

Les activitats Wiki Takes… són un dels formats habituals de les organitzacions locals del moviment Wikimedia amb que el viquipedisme pren una població o barri per mobilitzar la gent i aconseguir fotografies útils a Viquipèdia. Com a resultat del projecte de col·laboració amb les Biblioteques de Catalunya (Bibliowikis) algunes biblioteques locals també s’han convertit en organitzadores d’aquest tipus d’activitats. El dissabte 19 de setembre de 2015 es va fer una gimcana fotogràfica organitzada per la Biblioteca de Gelida amb la col·laboració de l’associació fotogràfica Flash Gelida, l’associació de gestió i divulgació del patrimoni Amics del Castell de Gelida i Amical Wikimedia. Més de quaranta persones van reunir-s’hi al matí i van recollir el llistat d’element a fotografiar (principalment edificis de patrimoni històric). Es van formar 4 grups que van recórrer la població i van prendre unes 1700 fotografies. De retorn a la biblioteca voluntaris locals van ajudar a descriure i documentar les fotos abans de carregar-les a Wikimedia Commons on s’organitzen per categories. Els edificis protegits com a monument històric hi estan agrupats en una categoria específica que agrupa sub-categories per cadascun d’ells, on es poden publicar fotos de diversos punts de vista i on consta el codi de catalogació i la localització geogràfica. De fet les fotografies es poden pujar clicant un botó a una llista de monuments i així ja s’hi incorporen automàticament aquestes dades.

Propostes

Tant des dels arxius locals, com des dels centres educatius, com de les entitats culturals o veïnals es poden fer actuacions que combinin la recuperació de la memòria amb el coneixement lliure. A continuació mencionem algunes propostes que es podrien desenvolupar:

  • Treball de camp: per alliberar drets i millorar la documentació de les imatges antigues. Buscar els autors originals de les imatge, els seus hereus o titulars de drets; també la gent que va viure els fets o en té informació. Argumentar perquè pot ser útil al bé comú alliberar les imatges, tenir un formulari per fer-ho, aprofitar per recollir informació i documentar millor, identificar llocs, fets i persones.
  • Treball de camp: per prendre o enregistrar noves imatges d’elements que estan apunt de desaparèixer o per mostrar l’estat actual d’escenaris dels quals tenim documentació gràfica antiga. Es poden fer expedicions fotogràfiques en grup, també es poden fer crides o concursos perquè cadascú vagi a fotografiar-ho pel seu compte, es poden fer sortides per anar a mesurar i aixecar plànols, especialment d’edificis que es vagin a enderrocar.
  • Digitalització de qualitat d’imatges analògiques. Es poden fer maratons de digitalització convocant gent per col·laborar-hi i explicant-los com fer-ho. Es poden també fer plans de digitalització de més llarga durada amb personal dels arxius i voluntaris.
  • Publicació i documentació d’imatges: es poden fer actuacions per publicar les imatges a Wikimedia Commons o altres repositoris fent una descripció en vàries llengües i categoritzant bé les imatges. Això es pot fer com a activitat educativa en centres docents. També es poden fer maratons o plans de treball.
  • Itineraris per conèixer la història més propera: amb la documentació que ja està en xarxa i geolocalitzada i aprofitant els dispositius mòbils es poden fer itineraris on podem veure in-situ imatges i testimonis històrics sobre un lloc. Hi hauria la possibilitat de combinar l’itinerari per conèixer amb actuacions per completar la informació, recollint imatges o testimonis al lloc.

Recursos i propostes concretes

 

 

Una variant d’aquest text s’ha publicat també al blog del projecte citizenSqKm.

By David Gómez | 1 octubre 2015 | General | 1 Comment |

Wiki Takes Gelida

Més de 40 persones van assistir a l'acte

Més de 40 persones van assistir a l’acte

Sota el lema “Vine amb la teva càmera a la biblioteca” el dissabte passat vam organitzar una viquimarató de fotografies a la Biblioteca de Gelida. L’objectiu de l’activitat era completar i actualitzar les fotografies dels edificis i monuments catalogats del poble i que surten publicats a la Viquipèdia. L’activitat va ser tot un èxit i tant els organitzadors com els participants ho van valorar molt positivament. Us voldria dir que és una activitat molt engrescadora.

Convocatòria

En primer lloc cal fixar-nos en la participació. Hi van participar més de 40 persones, de totes les edats, també el públic jove. L’activitat es pot fer en família, sol i/o acompanyats. El perfil dels assistents va ser molt variat. En el nostre cas ho vam organitzar conjuntament amb dues associacions: el Flash-Gelida (dedicada a la fotografia) i l’Associació Amics del Castell del Gelida (vinculada al Castell i al patrimoni arquitectònic), per aquesta raó vam comptar amb la participació de persones vinculades aquestes entitats, però també d’altres, com les que són ja actives a les xarxes socials, mestres, personal vinculat a l’administració, pares i mares….

Organització

En segon lloc és una activitat senzilla d’organitzar. Prèviament cal obrir un període d’inscripció i organitzar les rutes òptimes per poder fotografiar els edificis i/o monuments. La durada és només de dues hores i el punt de sortida i d’arribada és sempre la biblioteca. Per la compilació de les fotografies i l’edició a la Viquipèdia vam comptar amb el suport de l’Amical Wikimedia. Es fan realitzar més de 1700 fotografies.En darrer terme cal fer notar que és una activitat que acompleix bona part de les missions de la biblioteca: esdevenir un punt neuràlgic del municipi i facilitar l’accés d’informació de la ciutadania. Posar al dia els continguts de la Col·lecció Local de les biblioteques, i donar-los a conèixer, esdevé un dels nombrosos reptes que tenim per endavant.  Un petit gra de sorra a l’enciclopèdia multimèdia més gran i popular del món a la que tothom hi pot contribuir.

 

Montse Julià, directora de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual/Gelida
Biblio.gelida@diba.cat

By Àlex Hinojo | 24 setembre 2015 | General | 1 Comment |

Ciència, científics i Viquipèdia: un tema engrescador en un món complex

Article de Miquel Duran publicat originalment en el blog Edunomia
fundwelc

Aquests dies ha tingut lloc a Londres, al mateix lloc on fa tres o quatre anys vaig ser al Science Online, una trobada sobre wikipedia i ciència oberta (Wikipedia Science Conference). M’hagués agradat assistir-hi però no es pot ser a tot arreu. Afortunadament, l’Àlex Hinojo (@kippelboy) d’Amical Wikimedia, hi ha anat i n’ha fet un bon resum: Viquipèdia i ciència: un futur en obert.

En relació al que hi diu al seu resum, una petita reflexió Com a científic i viquipedista (m’agradaria ser més actiu). Entenc que parlem de l’activitat dels científics respecte dels articles científics (o contingut relacionat amb la ciència) de la Viquipèdia.

Per a mi, un principal problema o contradicció personal és la llengua. Em fa mandra el multilingüisme. A la universitat l’anglès és la llengua franca. L’estimació per la llengua pròpia (el català, en aquest cas) té un límit. El temps i l’energia és limitada, i si un concepte no existeix o cal millorar-lo, des del món de la ciència (del coneixement) sembla lògic començar per aquella llengua que més entén tothom: l’anglès. Traduir-ho (bé) al català comporta un esforç addicional.

A més, fer entrades de caire científic a la Viquipèdia costa. Per un cantó, per redactar amb precisió i sense equivocar-se (gens ni mica, per això som científics) és difícil. I per un altre, perquè la tasca és ingent. En el meu cas, en el domini d’intersecció de la química, la física i la matemàtica, hi ha molts termes que caldria entrar a la Viquipèdia.

Més enllà d’aquests dos primeres dificultats, la Viquipèdia, entesa com a font oberta d’informació reputada, és una extraordinària oportunitat. Ara mateix penso en els MOOC (cursos oberts massius en línia). Per què no es posen tots els materials a algun apartat de la Viquipèdia? Per què no s’estructura tot en un wiki? Hi ha intents, exemple els Wikipathways.

La ciència no és qüestió opinable ni de popularitat. Dos i dos són quatre, encara que en una votació pugui sortir que més de la meitat opina que són 3,5. El problema és que molts de conceptes científics són difícils d’entendre si no s’ha tingut una formació superior en el camp concret (penso per exemple en la mecànica quàntica).  No crec que la postura no fonamentada racionalment d’algú que no enten els postulats de la mecànica quàntica pugui participar de processos cooperatius en les entrades com postulats, superposició o funció d’ona.

Els científics partidaris de la ciència oberta ens trobem immersos en un món complex, com el de l’accés no obert a publicacions, el finançament per objectius, la competitivitat pels escassos recursos… No és pas fàcil conjugar ser científic en el món actual, amb el voluntarisme científic tot obrint la recerca. Sóc força partidari de les idees expressades per en Peter Murray-Rust, a qui vaig conèixer fa uns anys a Saragossa. I les d’en Brian Kelly, que va ser a Girona fent-nos un seminari, són encertades. En aquest tema, igual que en molts d’altres, els britànics ens porten avantatge.

Pel que fa al tema ciència i divulgació/comunicació, és un problema inherent a la policia científica dels governs, començant pels de l’àmbit de la llengua catalana. No és cert que no se’ns pagui per divulgar. El que passa és que hi ha un tema de prioritats. L’exigència als investigadors és molt alta. Divulgar i difondre el coneixement és obligatori, però també és cert que hi ha una limitació física: el dia només té 24 hores.

La docència i la seva connexió amb la Viquipèdia també comporta una situació complexa. Jo mateix faré aquest curs una assignatura en anglès (cinètica química). Lògicament, tot el material és en anglès. Però he constatat que hi ha un gran desnivell entre els textos docents de cinètica química i el que hi ha a la Viquipèdia (per exemple, els Viquillibres que recullen conceptes de cinètica química). És doncs el moment de contribuir-hi, per part meva (el professor), però també dels estudiants.

Aquests temes són cabdals. Per això des del nostre grup de recerca a Girona volem muntar un esdeveniment de Ciència Oberta i la Viquipèdia durant la propera Setmana de la Ciència.

Gràcies a @kippelboy per l’informe, i per mostrar-nos les grans oportunitats que hi ha.

Foto: CC-BY-SA https://wikimedia.org.uk/wiki/File:The_Wellcome_Building.jpg

By admin | 10 setembre 2015 | General | No Comments |

Viquipèdia i ciència: un futur en obert

Els dies 2 i 3 de setembre de 2015 va tenir lloc a Londres la primera conferència sobre Viquipèdia i ciència, organitzada pels nostres companys de Wikimedia UK en col·laboració amb Wellcome Trust, on hi vam ser presents. Amb un programa prometedor, van assistir-hi unes 120 persones, principalment científics de tot el Regne Unit, representants d’institucions de recerca, divulgadors científics, així com viquipedistes i educadors diversos. Pel que fa al gènere, vam calcular que hi havia entre un 35 i un 40% de dones entre el públic. A mode de crònica, comentarem aquí les diverses presentacions que van tenir lloc durant la conferència, per tal que tothom que no hi va poder assistir o que no entengui l’anglès en pugui treure profit:

Wendy Hall

Wendy Hall

Keynote: Dame Wendy Hall, University of Southampton

La primera ponència del dir va ser a càrrec de Dame Wendy Hall, de la Universitat de Southampton. Després d’una petita introducció sobre l’evolució d’internet en els darrers anys, Hall ens va explicar que des de fa uns anys la seva universitat treballa sobre el concepte de “Web science“, la ciència que estudia la web com a tal. Va argumentar que consideren la web com un ecosistema co-constituït pels humans que ha acabat afectant tot el que fem i que sense ella la vida humana actualment seria molt diferent, i que per això s’ha convertit en objecte d’estudi científic com a tal.

Hall va introduir-nos el concepte de “màquines socials“, considerant que grans plataformes com Google, Facebook, Twitter i la mateixa Viquipèdia com a un nou tipus de màquines, no com a webs. La ponent redefinia el concepte de “Màquina/eina” entenent que les noves màquines d’Internet són co-gestionades en aquesta plataforma per milions de persones, on els ciutadans som a l’hora usuaris i baules de la pròpia màquina. Tanmateix, va destacar que el punt més feble d’aquestes noves màquines és que necessiten als usuaris per a continuar funcionant. Sense usuari, no hi ha projecte. Posteriorment ens va presentar després la proposta d’observatoris web, centres d’investigació que analitzen comportaments entre les grans “màquines socials”. Un dels exemple és observar el comportament a temps real, o la diferència de temps entre que una notícia es comenta a Twitter i es cerca a la Viquipèdia o es comparteix a Facebook. Intenten veure què, com i perquè passa, fent servir visualitzacions de grans conjunts de dades i cercant patrons de comportament.

 

 

Daniel Mietchen

Daniel Mietchen

Daniel Mietchen, National Institutes of Health: Wikimedia and Scholarly Communication

Després de la ponència de Hall va intervenir Daniel Mietchen, un dels promotors més actius de la ciència oberta entre els viquipedistes europeus. Mietchen va fer una petita presentació dels projectes Wikimedia adreçada al públic científic i va plantejar algunes diferències entre l’acadèmia i els voluntaris wiki. Per ell, la transparència és inherent a la Viquipèdia. Els voluntaris editem en obert, es pot consultar l’historial de qualsevol pàgina, fins i tot de les propostes de sol·licitud de beques, amb tot tipus de detalls financers. Segons Mietchel aquest nivell d’obertura és encara impensable en el sector científic. Cal madurar progressivament l’entesa mútua. A la tarda Mietchen faria una segona sessió explicant les possibilitats de Wikidata i ciència, explicant als investigadors presents com editar Wikidata. Aquí podeu veure la seva presentació amb tots els enllaços que va fer servir.

 

Richard Pinch: Xoc cultural

Una de les intervencions més polèmiques fou la de Richard Pinch, de l’Institute of Mathematics and its Applications, titulada “Wikipedia and Science: a clash of cultures”. Pinch va oferir una visió personal sobre els punts febles i criticables de la cultura d’ambdós col·lectius. Argumentà que Viquipèdia és basa en el criteri de “justified true belief”, que -segons ell– és en sí mateix una paradoxa. Els viquipedistes argumenten prejudicis previs amb publicacions que validin les seves teories, però després, amagant-se en l’anonimat, no es volen fer responsables del què han escrit. Comentà que els usuaris s’aprofiten dels privilegis que dóna l’anonimat. Va criticar la manca d’una persona responsable a la Viquipèdia, arribant a dir que la Viquipèdia és una (i)responsabilitat col·lectiva. També va criticar que la teoria del consens no ajuda a destacar punts de vista no majoritaris.

En contra, segons Pinch la cultura acadèmica es basa en la reputació de la persona que signa l’estudi, sent aquest el responsable últim de la seva recerca. Va dir que els acadèmics no editen la Viquipèdia per diversos motius: No poden estar vigilant tota la vida els articles corresponents i no cobren editar. També va destacar que conceptes com “no recerca original” i “conflicte d’interessos” xoca molt amb la cultura científica. Va deixar molt clar que els científics i investigadors cobren per fer estudis i ”papers”, però que no cobren per fer ”outreach” (difusió, divulgació) i que per això no en fan. Va reconèixer però, que la Viquipèdia és una bona eina per gestionar i classificar noves formes de coneixement, que no es mouen en papers acadèmics, però que té un risc real perquè un grup petit de persones controlen a nivell mundial la principal font d’informació.

Peter Murray Rust: Content Mining

Murray va començar la seva intervenció dient que Viquipèdia era un dels grans assoliments de la humanitat del segle XXI i que, per contra, no tenir accés públic a la suma del coneixement científic publicar era una de les grans desgràcies del nostre segle. La proposta de Murray és alliberat “els fets” de la literatura científica. Els “fets” no generen drets d’autor, pel que amb el seu equip han iniciat el projecte Content Mine que fa servir la potència de les màquines actuals i programari amb l’objectiu d’alliberar milions de “fets”. Comentà que hi ha una guerra real existent entre els que volen alliberar informació i els que volen amagar-la, i Viquipèdia és el gran aliat de la informació en obert. Va argumentar el seu project e dient que els ciutadans mundials paguem 450 mil milions de dòlars anuals per llegir publicacions científiques i mèdiques (via impostos, universitats, governs, biblioteques…) Però aquestes prohibeixen l’accés a 99,9% de ciutadans del món.Podeu veure una demo sobre com funciona aquí. Ens va recomanar llegir sobre el concepte de Model bossa de paraules.

 

Casos d’estudi i altres presentacions:

Durant la conferència es van presentar diversos casos d’estudi o projectes particulars:

  • Ed Saperia va presentar Open Access Reader un projecte per aprofitar publicacions científiques en obert a Viquipèdia.
  • Duncan Hull, University of Manchester, i John Byrne, ens van explicar el seu projecte de Viquipedista resident a la Royal Society. Més enllà dels resultats propis, molt interessants, van argumentar que els científics es miren (com tothom) al mirall distorsionat de la viquipèdia i apareixen lletjos i malament, i per això no els hi agrada. A més, la diferència d’estil entre un CV clàssic d’un científic (publicacions, estudis, llistes de col·laboracions) i una pàgina biogràfica ha portat a diversos científics a deixar d’editar la Viquipèdia, si és que ho havien començat a provar. També els molesta que si cerquen qualsevol pseudocientífic o divulgador que aparegui als mitjans, hi troben una pàgina molt completa. Això genera immediatament rebuig sobre la plataforma. Com a solució van presentar la proposta “Wiki Loves Scientists“, un projecte per millorar la presència i les biografies dels científics més destacats.
  • Àlex Bateman ens va mostrar un cas pràctic de col·laboració entre un departament de recerca i la Viquipèdia en anglès. Lidera un projecte per intentar definir totes les famílies de proteïnes del món. Amb el seu equip van decidir fer les fitxes de família directament a Viquipèdia, combinant una estratègia on editaven els investigadors, els químics que col·laboraven en el projecte, els estudiants de doctorat  assignats a cada investigador, la comunitat wiki… i els vàndals. Per ell, havia trobat la solució perfecta per a gestionar les anotacions en bases de dades científiques, mantenint aquest ecosistema d’investigadors i voluntaris. Amb més de 4.000 persones implicades entre el projecte de proteïnes i un de similar però per l’RNA. Com a anècdota, va comentar que van obrir una convocatòria de plaça d’investigador i dins dels treballs previs per a accedir-hi al lloc de treball, van demanar als aspirants que milloressin al màxim un dels articles de Viquipèdia relacionats amb el projecte, amb resultats espectaculars, sempre segon Betterman.
  • Darren Logan:  Van crear un projecte anomenat The Gene Wiki per crear articles sobre tots els gens humans i més enllà, enllaçar-ho amb la resta d’articles de la viquipèdia. Actualment tenen 10.000 articles de gens, més de 2 milions de paraules, i amb més de 50 milions de visites anuals.
  • Jennifer Molloy: OpenPlant i biologia sintètica: Es va fer una ponència sobre Syntethics biology, més complexa. La proposta és treballar amb biotecnologia en obert, però aquesta xerrada no us la comentarem ja que era científicament més complexa.
  • Crossref: Organització sense ànim de lucre que s’encarrega de promocionar i difondre el DOI, entre altres projectes.
  • Stefan Kasberger: Open Science: va presentar com realitzar un projecte integral sota els principis d’open science, des de com organitzar el seu Github, fins el programari o com crear les capceleres del seus pythons. Una xerrada molt interessant per veure com gestionar un projecte aplicant el mètode científic en obert.
  • Melissa Highton va palar sobre la seva experiència organitzant viquimaratons sobre dones i ciència a la Universitat d’Edinburgh. Deia que les viquimaratons van servir per a que el seu personal aprengués un munt de conceptes nous sobre tecnologia, drets, gestió de la informació, tot i ser professionals del tema.  Les viquimaratons van servir per parlar de drets d’autor, tecnologia… “digital literacy and digital skills in the workplace”, valorant les “habilitats curriculars” que s’adquireixen editant la Viquipèdia, sovint molt alineades amb la missió de la universitat. Podeu llegir informació similar al portal educació d’Amical.
  • Brian Kelly: Va parlar de com els científics necessiten implementar estratègies SEO per millorar els seus índexs de citacions i descàrregues, i que Viquipèdia és un aliat en aquest procés. Per gestionar el possible conflice d’interessos, va recomanar aprendre del sector cultural, que ja porta més temps col·laborant amb wikis.

 

Conclusió: Què fer a casa nostra?

Vist el que es cou al Regne Unit i el nivell de maduresa de molts d’aquests projectes, el primer que hem de fer és investigar què està fent el col·lectiu científic dels Països Catalans i quina és la seva relació amb els principis de la ciència oberta. Un cop això es podria:

  • Cercar petits grups de treball per fer una prova pilot de col·laboració wiki/ciència
  • Difondre els principis traduint alguns dels articles més destacats a la Viquipèdia en català
  • Organitzar una jornada similar
  • Teniu alguna idea o proposta? Ens encantarà escoltar-la!

 

 

By Àlex Hinojo | 4 setembre 2015 | General | 2 Comments |

La Fundació Wikimedia vol conèixer la comunitat

Wikipedia_the_king_of_knowledgeEl departament de Participació de la Comunitat (Community Engagement) de la Fundació Wikimedia va posar en marxa durant l’estiu el que van anomenar la Campanya d’Aprenentatge (Learning Campaign). Pretenia recollir les impressions de la comunitat viquipedista amb l’objectiu de saber com hauria de ser una comunitat en línia amb bona salut. Els participants podien fer un dibuix o respondre un seguit de preguntes sobre, per exemple, què els fa sentir a gust en els projectes wiki.

L’argument per dur a terme aquesta campanya, que expliquen de forma molt concisa, és que “la forma en què ens relacionem amb el coneixement s’està transformant”, ja que en els anys vinents arribaran mil milions de nous usuaris d’Internet al món. És un plantejament que va posar sobre la taula el fundador de la Viquipèdia, Jimmy Wales, al Mobile World Congress d’enguany: les properes mil milions de connexions a Internet vindran més aviat del compte gràcies als mòbils, i cal saber com seduir-los perquè contribueixin en els projectes Wikimedia.

Aquesta campanya és paradigmàtica sobre l’actual situació de la Fundació Wikimedia, allunyada molt sovint dels principals problemes de la comunitat viquipedista. Una fundació que conegués les preocupacions dels seus usuaris no hauria de dedicar els seus esforços a fer cap campanya d'”aprenentatge” perquè coneixeria de primera mà què motiva o desespera als membres de la comunitat, i experimentaria ella mateixa aquestes vivències. Alhora, això expressa la poca utilitat d’aquesta campanya: en un món ideal, hauria de ser innecessària perquè la Fundació, així com els molts dels seus capítols estatals, haurien d’estar al mateix nivell de la comunitat.

En total, hi han participat poc més de 70 usuaris, una xifra ridícula tenint en compte que al món hi ha milions de persones que han editat la Viquipèdia. Gairebé la meitat d’aquests usuaris havien fet un dibuix en una nota adhesiva, com el que il·lustra aquest article, en una paradeta durant Wikimania 2015, el congrés mundial de la Viquipèdia celebrat a la Ciutat de Mèxic. Precisament, l’incentiu per participar-hi era un sorteig d’una beca per assistir a Wikimania de l’any que ve, intentant incrementar l’entusiasme pel premi però distraient de l’objectiu real de la campanya. “El món està canviant”, diu un lema de la campanya, però sembla que ens estem equivocant en la manera d’afrontar el canvi.

By David Parreño Mont | 2 setembre 2015 | General | No Comments |