Aprenent dels altres chapters: Lliçons de les recomanacions de la Wikimedia Foundation als Plans Anuals

A Amical Wikimedia hem llegit amb atenció els reports dels APG, és a dir, les beques que concedeix la Wikimedia Foundation als diferents chapters per dur a terme les seves activitats. Inclouen recomanacions per a les altres associacions per tal d’aprendre dels errors i dels èxits dels altres i així millorar de manera col·laborativa, en la línia de l’esperit dels projectes que hem de promoure. En aquest post volem destacar allò que ens ha semblat més positiu dels consells i reflexions que hem anat analitzant.

De Wikimedia Argentina podem aprendre del seu programa educatiu, que està esdevenint un referent, i com han aconseguit ser presents en els espais de reflexió sobre l’ús de noves tecnologies en diferents sectors. Les nostres aliances sobre Open Data o els assessoraments a institucions poden ajudar-nos a posicionar-nos com un agent rellevant en aquest camp.

Els suïssos subratllen la seva relació amb altres capítols afins lingüísticament, un tema que des d’Amical hem de millorar ja que la nostra presència internacional no sempre és com ens agradaria, per això de vegades ens costa trobar voluntaris per a projectes multilingües o que escapin de la nostra comunitat d’usuaris. També tenen activitats temàtiques (com els Alps) que aglutinen diversos actes i projectes, que és una línia que nosaltres ja tenim implementada al pla estratègic i que funciona.

El chapter alemany (Wikimedia Deutschland) té una presència clau en l’esfera tècnica, lideren Wikidata i les hackatons i això els fa esdevenir un agent clau dins del moviment. Nosaltres estem fent néixer el grup tècnic després de diversos intents i volem aportar el nostre granet de sorra en aquesta esfera, ja que la tecnologia no és mai neutra i com es desenvolupin les eines pot afectar de manera decisiva al contingut i a les persones.

Israel s’ha adonat de la importància de fer tornar antics editors, de cuidar l’ambient intern entre els voluntaris o de fer actes periòdics en comptes de maratons que s’esgotin en elles mateixes. Ho compartim plenament, i per això la comunitat és la pota clau de tot el nostre sistema, que vol crear complicitats amb els socis externs perquè organitzin ells mateixos actes periòdics i esdevinguin editors actius.

Wikimedia Nederlands també incorpora línies temàtiques com a estratègia d’èxit (natura i la Guerra Mundial) i apunta la importància de perseverar en una línia perquè doni resultats a mig termini i no a curt, una realitat que estem experimentant en el terreny universitari on ara comencen a sortir tots els cursos que vam sembrar en cursos anteriors a través de contactes que poden semblar estèrils en un primer moment. Tenen un xat amb els editors que els funciona, un aspecte on nosaltres no hem acabat de reeixir, ja que sempre que el muntem dura uns mesos i després decau.

Les recomanacions sèrbies passen per donar pes al blog amb diversos col·laboradors (coincidim en el valor de l’eina per visibilitzar projectes i usuaris). Ens agrada la visió oberta que tenen per ajudar a néixer chapters a la seva regió i com cuiden el Viccionari; creiem que és bàsic donar més pes als projectes germans.

Seguim amb atenció la iniciativa sueca (Wikimedia Svenska) de tenir un espai obert a les oficines per atendre la gent, tant usuaris com gent del món cultural o del coneixement lliure: volem saber com es desenvolupa i els resultats respecte als recursos emprats per veure si pot ser una nova via d’arribar a col·lectius que tradicionalment no ens segueixen.

El chapter britànic (Wikimedia UK) ha centrat lògicament els esforços d’enguany en Wikimania, a la qual vam assistir per proximitat. Destaca per la seva organització interna: governança i aplicació de les mètriques. Són aspectes que difereixen de la nostra realitat però que volem estudiar amb detall, aprofitant que són bons documentant el que fan. Ens recorden també el paper que juguen els viquipedistes residents en una institució, una línia que potser hauríem de tornar a reforçar per canviar les coses des de dins.

Per últim, els austríacs (Wikimedia Osterreich) presenten unes recomanacions equilibrades que recullen algunes de les fites ja comentades: presència al món educatiu, xats amb usuaris, col·laboració amb altres capítols, una oficina que és un centre social… Ho poden fer a partir d’enquestes de satisfacció i pensant quins perfils necessiten exactament per liderar els seus projectes, un aspecte que semblen cuidar especialment.

Realment es poden treure molt bones idees adaptables al context catalanoparlant. Ens agradaria saber també com ens veuen des de fora: què hem sabut explicar millor? Aprenem dels altres, del que fan, del que diuen i del que reflectim a l’exterior.

 

ENGLISH

 

Learning from other chapters: Lessons of the recommendations of Wikimedia Foundation to the Anual Plans

In Amical Wikimedia we have read with attention the reports of APG, the grants concedeed by the Wikimedia Foundation to the diferents chapters in order to run their activities. These comments by the WMF have recommendations for the other associations in order to learn from their errors and their success from the others and improving together. In this post we want to  highlight those things that to us looked more positive from the advices and reflexions that we have analized.

From Wikimedia Argentina we can learn from their educational program, that it is becoming a reference, and how they have succedeed in becoming more present in the reflextion spaces about the use of new technologies in diferent sectors. Our aliances about Open Data o the assesments to institutions can help ourselves in becoming a relevant in this field.

The Swiss highlight their relations with other close chapters tight by the language, on this topic Amical must improve because our international presence is not like the way we would like, maybe for this reason it is hard for us when we look for volunteers for multilingual projects or others who are not from our comunity. They also have thematical activities  (like the Alps) that tight together diferent activities and projects, this line we have implented in our strategical plan and it is working.

The German chapter (Wikimedia Deutschland) it has a key presence in the tech sphere, they lead Wikidata and the hackathons and that makes them a key agent inside our global movement. We are growing our tech team after several tries and we want to bring our skills to this global spehere, because technology is never neutral and how we develop our tools it might affect in a decisive way in the content and the people.

Israel has noticed the importance of getting old editors back, of taking care of the intern ambience between the volunteers or doing periodical activities instead of editathons that drown themselves. We share it completly, and for that the community is a key leg in our system , that wants to create complicities with the external partners in order to motivate them to create their own wiki-activities and becoming active users.

Wikimedia Netherlands also incorporates thematical lines (nature and World War) as a success strategy and points to the importance of having  a clear objective in order to get benefits in mid term and not in short term, this reality we have been experiencing in the universitary field where now all the courses that we started are seeds planted past academic years that looked dead end in the beginning. They have a community chat that works, we tried several times to do a stable one but after a few months is over.

The Serbian recommendations go throught giving importance to the blog with different colaborators (we coincide in the value of this tool for making visible the projects and the users). We like the open mind that they have for helping new chapters to grow in their region and how they take care of the Wiktionary, we think is basic in order to give more importance to the sister projects.

We follow with atention the Swedish (Wikimedia Svenska) initiave of having an open space in the offices in order to serve to everybody, users, people from the cultural world or from the free knowledge world: we would like to know how it is developing and the results in respect of the resources used. We would like to know if it is a new way to reach other social groups or agrupations that traditionally don’t follow us.

Obviously, the British chapter (Wikimedia UK) focused efforts on Wikimania, which we attended. Wikimedia UK stands out for its internal organization: governance and application of metrics. These are aspects that differ from our reality, but we want to study it in detail using their valuable documentation. They also remember the role played by Wikipedians-in-residence in an institution, an aspect that perhaps we should strengthen again to change things from within.

Finally, Austria (Wikimedia Osterreich) presents balanced recommendations which include some of the goals already mentioned: presence in the educational world, chats with users, cooperation with other chapters, an office as a social center… They can do it from satisfaction surveys and thinking exactly the profiles they need to lead their projects, an aspect that particularly they seem to care.

Good ideas can be adapted to a Catalan-speaking context. We also would like to know how we are seen from the outside, what we have been able to explain better? We learn from what others do, what they say and what they reflect outside.

Les biblioteques de Vilanova i la Geltrú promouen els autors locals a la Viquipèdia

Les biblioteques de la ciutat formen part de les biblioteques catalanes que col·laboren amb diferents projectes amb la Viquipèdia, conegudes com a BiblioWikis. En aquest sentit, l’any passat van realitzar la primera col·laboració participant en el projecte DeCapçalera, pel qual, a més d’altres iniciatives, es van crear les entrades de les escriptores Teresa Costa-Gramunt (la biblioteca Joan Oliva) i Mercè Foradada (la biblioteca Armand Cardona).
Enguany s’ha volgut anar més enllà en aquesta col·laboració, i per això s’ha inclòs en els plans d’acció de 2015 una iniciativa per promoure i difondre els autors locals mitjançant la Viquipèdia.

Per fer-ho s’han organitzat dues activitats. La primera és un taller d’edició de Viquipèdia. Divendres 10 d’abril de 17 a 20 h a la biblioteca Joan Oliva, o dissabte 11 d’abril de 10.30 a 13.30 h a la biblioteca Armand Cardona, s’ofereix aquest taller a càrrec d’Elisenda Almirall, coordinadora de Viquiprojectes culturals. Es tracta d’un curs intensiu per introduir dades a la Viquipèdia, i té per objectiu formar aquelles persones interessades a participar en la Viquimarató que es farà el dissabte 18 d’abril. Inscripció prèvia a les biblioteques a partir del dimecres 18 de març.

La segona activitat és la Viquimarató d’Autors locals, que es farà dissabte 18 d’abril de 10 a 14 h a les dues biblioteques simultàniament. Viquipedistes de la ciutat es trobaran per crear noves entrades i renovar les existents dels autors locals. Si ets un viquipedista o voldries ser-ho, apunta-t’hi. Inscripció prèvia a les biblioteques a partir del 18 de març. Amb la col·laboració d’Amical Wikimedia.

Aquestes accions s’inclouen en la missió que tenen les biblioteques per fer accessible als ciutadans tota aquella informació relacionada amb la col·lecció local i, especialment en el cas d’aquest projecte, amb la voluntat de promoure i difondre aquells autors locals que han fet de la producció cultural el seu àmbit d’actuació.

Per realitzar aquesta activitat s’ha hagut de fer un treball previ, a càrrec del personal de les biblioteques, amb el suport i la col·laboració d’Elisenda Almirall.

Aquest dissabte, Viquimarató sobre la Internet catalana

Biblioteca Pública Carles Rahola

Biblioteca Pública Carles Rahola

El proper dissabte 28 de març se celebrarà a Girona la Viquimarató sobre la Internet catalana, en el marc de la Catosfera, la trobada que enguany se celebra en aquesta ciutat des del passat dia 20. Amical Wikimedia liderarà aquesta Viquimarató que tindrà per objectiu ampliar i completar articles sobre les biografies dels personatges que apareixen al llibre Sobirania.cat de Saül Gordillo.

L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Pública Carles Rahola (c/ Emili Grahit, 4-6), nova biblioteca pública de la ciutat inaugurada fa poques setmanes, de 9 a 13 hores del matí. Serà el primer acte viquipèdic que es durà a terme en aquesta nova instal·lació! Per descomptat, la participació a l’acte és gratuïta i oberta a qualsevol persona que tingui ganes de col·laborar. Hi haurà viquipedistes experts per ajudar aquelles persones que vulguin iniciar-se a la Viquipèdia.

Tota la informació sobre l’acte aquí. Us hi esperem!!

Presentant el nou Viquiprojecte Esperanto

Taller de Viquipèdia en Esperanto a Barcelona

Taller de Viquipèdia en Esperanto a Barcelona

En l’era d’internet l’esperanto està vivint una segona joventut. Els esperantistes, distribuïts arreu del món, són molt actius a la xarxa. A més, la comunitat d’esperantistes catalans ha tingut històricament força rellevància, amb figures com F. Pujulà i Vallés i Joan Amades o l’organització del Vè Congrés Internacional el 1909 a Barcelona.

És de la conjunció d’aquests dos factors que sorgeix un viquiprojecte amb un doble objectiu: d’una banda, millorar la presència de continguts sobre l’esperanto, els seus impulsors i la seva història a la Viquipèdia en català. D’una altra, en un moment particularment transcendent, cal millorar la visibilitat de la cultura catalana a la Viquipèdia en esperanto.

Per llançar-ho, avui a la portada de la Viquipèdia, l’article destacat a la portada és precisament l’esperanto.

Amical a la primera trobada europea de coordinadors GLAMwiki

GLAMwiki coordinators meeting, París, 2015

GLAMwiki coordinators meeting, París, 2015

Ja fa cinc anys de la col·laboració pionera entre Viquipèdia i el Museu Britànic, seguida immediatament de col·laboracions a casa nostra amb institucions com el Museu Picasso, el MACBA, la Fundació Joan Miró o fins i tot el Museu Nacional.

Ha plogut molt des de llavors i el projecte ha evolucionat i s’ha estès per la majoria de països europeus. En alguns d’aquests països s’ha creat la figura de coordinador GLAMwiki, per tal de promoure aquest tipus de col·laboracions entre el sector cultural i les comunitats que participen en els diversos projectes impulsats per la Fundació Wikimedia.
El cap de setmana del 6 al 8 de març va tenir lloc la primera trobada de coordinadors europeus de projectes GLAMwiki a París, coorganitzada per Europeana i Wikimédia France. Es va tractar d’una reunió a porta tancada on els principals impulsors de projectes GLAM a nivell europeu van poder compartir experiències, èxits i fracassos.
En aquest temps, les comunitats han madurat força a nivell de projectes. Qui més qui menys ja ha organitzat una viquimarató, ha tingut un viquipedista resident o ha fet una donació de continguts. Ara el principal repte és de sostenibilitat en el temps i d’escalabilitat.
Dissabte al matí vam fer fet una presentació on cada organització presentava la situació del seu projecte GLAM, mencionant si era liderat per voluntaris o empleats, el pressupost associat i els millors projectes, èxits i fracassos. Amical no respon a una estructura estatal sinó a una comunitat cultural. Aquí podeu trobar la nostra presentació la podeu trobar i aquí la resta de presentacions i imatges de l’acte.
Alguns dels temes analitzats en el debat posterior van ser la relació capítols (chapters) i comunitat. I les particularitats de cada país per establir col·laboracions amb institucions públiques. Per exemple: França es basa en un sistema de convenis formals amb uns compromisos establers, uns objectius i un seguiment, mentre que Amical funciona basant-se principalment en els tècnics, començant primer la col·laboració i després signant un conveni marc, només si és exigit per algun dels col·laboradors. Totes dues estratègies tenen els seus punts forts i els seus punts febles.
El projecte d’Amical que va generar més interès és el que estem duent a terme amb el Servei de Biblioteques públiques de la Generalitat de Catalunya. Sèrbia, Ucraïna i Itàlia van mostrar molt interès en reproduir literalment el nostre model.
A la sessió de tarda vam parlar de quines són les mètriques, eines o sistemes per compartir millor les nostres experiències amb les institucions culturals i amb la resta de capítols. En aquest punt, al meu parer, hi ha una gran diferència entre els directors de programa que són viquipedistes i els que no. Els que no ho són sovint mostren certa “por” d’interactuar amb la comunitat i no se senten còmodes amb algunes eines bàsiques dels entorns wiki. Com a anàlisi general del dia, penso que es nota molt la diferència entre els chapters on el GLAM Director forma part de la comunitat i aquells en les que és un mer empleat extern. Aquest però, és un debat freqüent en totes aquelles organitzacions sense ànim de lucre on existeix la figura d’un empleat o personal alliberat.
Vosaltres… què hi penseu?