Wikimania és la reunió anual de voluntaris del moviment wikimedia (Viquipèdia i projectes germans) que enguany s’ha celebrat a Londres. És impossible resumir en un sol post tot el contingut de més de 200 ponències i les experiències viscudes durant cinc dies, però ens agradaria destacar set conceptes que defineixen Wikimania i la fan única:

1. Convivència: durant els dies de la conferència vam conviure plegats tots el membres de la delegació catalana, estrenyent els llaços entre nosaltres, coneixent-nos més i compartint nombroses anècdotes. Cal destacat la bona imatge de cohesió que projectàvem i que més d’un va elogiar.
2. Aprenentatge: sens dubte en les sessions hem après moltes coses que a partir d’ara podrem aplicar a la nostra feina diària com a voluntaris. És cert que el nivell de les xerrades era força desigual i que hi ha coses que estaven dirigides a un altre tipus de públic, però tots els assistents coincidim que ens emportem idees noves cap a casa.
3. Debat: vam poder expressar el punt de vista d’Amical Wikimedia sobre els punts més polèmics dels diversos projectes i escoltar les opinions dels altres chapters: edicions pagades, edició amb bots, com fer cursos i tallers efectius, estratègies per reduir l’escletxa de gènere o per retenir els novells, van ser alguns dels temes on vam poder aportar la nostra visió, tant en les sessions com en diverses entrevistes individuals que ens van demanar.
4. Xarxes: la presència al mateix lloc de representants de tot el món ens va permetre fer xarxes amb usuaris d’altres viquipèdies i llengües, obrir-nos cap altres maneres de fer i copsar una mica l’abast de tota la feinada feta en múltiples idiomes. Els contactes entre passadissos van resultar per a molts el millor de tota Wikimania.
5. Moviment: sovint la tasca diària afegint contingut o amb feines de manteniment ens fa oblidar altres aspectes del moviment wikimedia. La Fundació va presentar els nombrosos projectes que porta a terme, com l’accés a la Viquipèdia en llocs sense recursos (Wikipedia Zero) o el desenvolupament de noves eines.
6. Intensitat: la varietat de temes i la quantitat de sessions provocaven que fos un no parar. Hem de felicitar la ja clàssica puntualitat britànica, que permetia aprofitar més el temps i ens feia anar a tots com un rellotge de sala en sala, amb el programa a la mà, corrents per arribar a sentir els ponents i després comentar-los amb la resta de companys. Veient el volum de targetes, apunts o xapes que ens hem endut, hom constata que el congrés ha estat força intens!
7. Diversió: per últim volem destacar que hem passat una bona estona (no renyida amb una feina eficaç!): les nits comentant la jugada, el racó de videojocs, els riures entre sessions, les piulades que volaven o els àpats en companyia han contribuït a crear un gran ambient. El resultat de tot plegat és que tornem encara amb més ganes de fer coses!

Foto de grup de Wikimania 2014

El dissabte 10 ha destacat per la gran quantitat de tallers sobre temes molt variats que afecten la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure. Des de presentacions absolutament tècniques, a sessions orientades per a novells, passant per tallers per compartir estratègies amb viquipedistes d’arreu del món.

De nou, els membres d’Amical Wikimedia ens hem repartit per arreu del congrés per tal d’assegurar-nos que arribem a tot, que estem en tot i que ens vegin en tot. Hem assistit a presentacions sobre comunitats africanes, la participació de les dones a la Viquipèdia, les xarxes socials, l’estratègia comunicativa de la Viquipèdia, les noves eines tècniques que es presentaran properament, la organització internacional de les comunitats viquipedistes, la implicació de les institucions culturals a la Viquipèdia, i un llarg etcètera. De ben segur totes aquestes experiències les importarem als territoris de parla catalana per seguir el nostre objectiu de promocionar el coneixement lliure en català, i ho farem amb les piles renovades després de passar per Wikimania.

La jornada s’ha clausurat amb una xerrada de la nova directora general de la Fundació Wikimedia, Lila Tretikov, que s’ha presentat davant la comunitat i explicant que la Viquipèdia ha d’emprendre nous reptes per seguir renovant-se.

Imagineu un món on tothom hi pogués contribuir — Lila Tretikov

Estem bastint el sistema més democràtic mai construït. La política hauria d’aprendre de nosaltres — Lila Tretikov

La Viquipèdia no funcionarà sense un canvi social. Necessitem que gent d’arreu del món s’hi uneixi — Lila Tretikov

Hem de seguir imaginant. El canvi és imparable — Lila Tretikov

Lila Tretikov

Salutacions de part de tot l’equip catalanoparlant present a Wikimania, una comunitat amb molta presència a aquesta edició.

Conferència d’obertura

Després d’una hackathon durant els dies 6 i 7 d’agost, la conferència en si s’ha iniciat amb la conferència d’obertura aquest dijous al vespre al Barbican Centre de Londres. El primer a parlar ha estat Edward Saperia, el cervell de Wikimania Londres, que ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat alguns números d’aquesta edició. L’ha seguit el president de Wikimedia UK, Jon Davies, i el fundador de la Viquipèdia, Jimmy Wales. Moltes mirades estaven posades en la, des de fa uns pocs mesos, nova directora executiva de la Fundació Wikimedia, Lila Tretikov. Durant la conferència es va anunciar l’oposició oficial de la Fundació Wikimedia a l’anomenat “dret a l’oblit“, que posa en perill el dret a la informació i la llibertat d’expressió. Per últim, ha parlat en Salil Shetty, secretari general d’Amnistia Internacional, que ha exposat els punts en comú entre els dos moviments i què fan a Amnistia Internacional

El dret al coneixement és universal. Estem construint el contingut més democràtic accessible arreu del món — Lila Tretikov

La Viquipèdia té més poder i més usuaris/visitants que els anomenats mitjans “mainstream” — Jimmy Wales

Si parlem amb saviesa i si parlem amb gran abast, podem tenir una gran influència en la política — Jimmy Wales

Jimmy Wales a la conferència d’obertura de Wikimania (Sebastiaan ter Burg, CC-BY)

Primer dia de Wikimania

Una nova eina que també s’està implementant molt a la Viquipèdia en català és el LanguageTool, on a la seva presentació s’ha vist com en català ja s’han fet pràcticament 600.000 edicions i la versió en català és la segona amb menys faltes.

(Adrian Grycuk, CC-BY-SA 3.0)

Catalan meetup

Catalan meetup a Londres

Per Josep Nogué, tresorer d’Amical Wikimedia

Sempre em fan la mateixa pregunta: “Per què sóc viquipedista?” I sempre responc amb afany d’esperonar la gent que els fa basarda participar en aquest projecte, tant fascinant i engrescador.

Em vaig jubilar l’any 2005, havent dedicat els últims tretze anys a la formació interna d’una entitat financera. Algú, a qui coneixia poc en aquell moment, em va demanar col·laborar en la creació d’una associació per tal de ser la impulsora del projecte viquimedista a Catalunya, i concretament volia que assumís la tasca de tresorer de la nova entitat. Mai li agrairé prou a en Joan Ramon Gomà – sí, va ser ell -, que m’hagués introduït, incitat a col·laborar, perquè he aprés molt en aquest temps. Però haig de dir que no tot va ser fàcil. Us ho explico. Vaig començar per fer petites entrades a la Viquipèdia, però ai, em va picar el cuquet i em vaig proposar fer el primer article de qualitat. Vaig dedicar-me de ple a traduir l’article sobre La riquesa de les nacions d’Adam Smith, que havia trobat a l’edició en francès i que em va semblar excel·lent. Però no sabia que em trobaria amb moltes dificultats a causa del sistema wiki que no coneixia en absolut. Vaig patir força, però alguns viquipedistes em van ajudar i finalment l’article en català també gaudeix de l’estrella de qualitat.

En aquells moments, em suposava una novetat global, no sabia què era el GLAM-WIKI, ni una wikitakes, ni havia obert mai cap xat IRC… El llenguatge m’era totalment desconegut i em preguntava si a la meva edat valia la pena fer l’esforç. No vaig dubtar gaire temps i finalment em vaig llançar a cercar amb normalitat què carai era tot allò. Ara, em manego força bé amb les wikis, les edicions, Commons, etc.

En assumir la tasca de tresorer vaig intentar que tothom pogués entendre els comptes, i, un pas més, que s’interessés per ells. Estic convençut que, per fer el seguiment dels projectes que estem endegant, és un principi bàsic. Amb l’ajut d’alguns membres, vaig anar millorant la informació econòmico-financera de l’Amical, guiat per dos principis centrals: la transparència i la claredat. Avui, n’estic convençut, qualsevol soci que vulgui saber com i en què es gasten els diners que administrem ho té més fàcil i a un clic de distància. Des dels moviments de caixa – entrades i sortides – fins al control d’emissió i cobrament de les factures que emetem, passant per la distribució de la despesa pels programes que conformen el nostre pla estratègic. Només cal superar la mandra que ocasiona enfrontar-se amb unes taules plenes de números. A més, qualsevol que no sigui soci pot veure a la nostra web els resums econòmico-financers de l’Amical Wikimedia des del seu naixement.

Avui dedico més temps a l’administració dels projectes que a editar, però espero no deixar-ho del tot, ja que si no edites, t’allunyes massa i al final et converteixes en un buròcrata, en el sentit pejoratiu del concepte.

Finalment, voldria dir que crec hem de seguir millorant les aplicacions per tal de fer més fàcil l’accés per part de tothom que ho vulgui. Que les eines no siguin el principal destorb per divulgar el coneixement. I, com diu Aristòtil, en l’inici de la seva obra Metafísica: “Tots els homes desitgen, per la seva naturalesa, saber”. Amb la Viquipèdia i els seus projectes germans ho estem fent possible.

Vull col·laborar en la distribució del coneixement perquè tothom hi tingui accés, sense cap tipus de limitació. Per això sóc viquipedista.

Arnau Duran, president d’Amical Wikimedia, ha estat entrevistat avui al programa L’entrevista de Catalunya Informació, amb Eva Compta.

• La Viquipèdia és un projecte com la Sagrada Família. No preveiem que estigui acabat en un futur molt proper. És un projecte en contínua renovació i que es treballa al dia a dia. El que volem és tenir-ho tot al millor possible i atreure el màxim de gent per tal de fer-ho encara millor.
• Quan un estudiant fa un treball la Viquipèdia és perfecta per una primera aproximació, però llavors el que ha de fet l’estudiant és anar més enllà i dirigir-se a altres fonts, complementar la informació i, al cap i a la fi, s’ha de ser crític, com quan mires la tele o llegeixes el diari. Això és el que pretenem a explicar en xerrades a instituts, escoles i universitats. I, en part, a la societat en general hi ha hagut un canvi molt important els últims cinc anys.
• La comunitat d’editors viquipedistes és d’unes 3000-4000 persones, que editen regularment cada mes. A Amical som unes 80 persones que hem volgut donar un pas més i fer pedagogia al carrer. Però realment els importants són els membres editors de la Viquipèdia perquè són ells els que bolquen el coneixement i que fan que aquest coneixement estigui a l’abast de tota la societat en la seva llengua i de manera gratuïta i sense drets d’autor.
• El coneixement ha d’estar disponible en la llengua d’un poble, i aquesta és la nostra voluntat: que el coneixement estigui disponible en català i que la cultura catalana estigui disponible per tot el món.
• El secret principal de la Viquipèdia és que hi ha molta gent darrere. Per ser un editor no cal ser un professional ni un expert, al contrari, hi ha gent de molts perfils diferents: des d’estudiants fins a jubilats, passant per catedràtics i gent de tota mena. És una obra que està en continua revisió i la mateixa comunitat és la que fa de filtre.
• La Viquipèdia està constantment actualitzada. De fet, sempre que succeeix un fet d’actualitat, el primer que fa tothom és anar a Internet i mirar la Viquipèdia: “Ostres, ja està actualitzada!”.
• Tenir una obra de les característiques de la Viquipèdia en la teva llengua té molt valor. Hi ha llengües molt menors, d’Indonèsia o d’Àfrica, que ara s’estan donant a conèixer i estan construint la seva primera gran enciclopèdia en la seva llengua.
• El pal de paller de la Viquipèdia és que tot el coneixement que hi ha està basat en altres fonts. Quan un usuari hi contribueix, no aporta coneixement per si, sinó que fa és una síntesi d’altres fonts i les plasma a l’article. Aquesta és la manera de fer de la Viquipèdia. Quan una persona consulta a la Viquipèdia ha de saber que tot el que hi ha ve d’altres fonts i, de fet si mires a peu de pàgina, diu d’on surt la informació.