El Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) inicia de nou una col·laboració amb Amical Wikimedia en un viquiprojecte per crear i millorar articles de temàtica relacionada amb la història de l’art i del disseny contemporanis. D’aquesta manera, els alumnes de l’assignatura Grans Corrents del Teatre Contemporani treballaran biografies de dramaturgs, tant catalans com estrangers i els de Mètodes i Fonaments del Treball Historicoartístic, articles com Plini el Vell, Denis Diderot, Vitruvi i obres d’Andrea Palladio i Ghiberti.

Saló principal de la Casa Batlló (Autor: Amadalvarez, CC-BY-SA)

Per Irene Gras, doctora en Història de l’Art i professora associada de la UB, aquest projecte suposa “tot un canvi en els processos didàctics habituals”, ja que comporta un seguit de novetats en la docència com la “formació pràctica en divulgació del coneixement i ús de tècniques de treball col·laboratiu”. Gras afirma que una de les motivacions del viquiprojecte és “fomentar un projecte de divulgació complet i integrador” sobre aquest camp del coneixement. També destaca que el GRACMON s’ha caracteritzat per ser un dels grups de recerca pioners en l’e-research a Catalunya, amb especial interès en la transferència de coneixement mitjançant l’ús avançat de les TIC.

Gràcies a aquest projecte, es podrà posar en valor i fer accessible a la xarxa el coneixement generat al grup de recerca GRACMON i millorar la presència de l’art contemporani i del disseny a la Viquipèdia, seguint els criteris de qualitat que aquesta marca.

Viquimodernisme: l’antecedent

Un centenar d’alumnes del GRACMON ja van col·laborar amb la Viquipèdia durant el passat curs 2012-2013 per crear i ampliar articles clau sobre modernisme català, els seus pintors, obres i publicacions. “Aquest canvi de paradigma va suposar un replantejament, certament sobtat, en la manera d’afrontar —els alumnes— i corregir —el professorat— una tasca de naturalesa oberta, un work in progress permanent”, explica Esther Solé, viquipedista, historiadora de l’art i coordinadora del Viquiprojecte Viquimodernisme.

Aquest projecte va permetre analitzar com des del món universitari es pot millorar sensiblement la informació existent a Viquipèdia, analitzant i millorant la presència del modernisme a l’enciclopèdia, mitjançant la participació de viquipedistes, professors universitaris i estudiants.

D’esquerra a dreta: Francesc Homs, portaveu del Govern; Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua; Margarida Caldentey i Iñaki Ricart, representants de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears; Arnau Duran, president d’Amical Wikimedia, representant de la Viquipèdia en Català; Joan-Carles Martí; Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona; Quim Masferrer, presentador de l’acte. Foto: El Punt Avui.

Així titula El Punt Avui la notícia sobre l’entrega del premi Martí Gasull de Plataforma per la Llengua, que tingué lloc el passat 4 de febrer en un emotiu acte al Born Centre Cultural. La Viquipèdia en català era una de les tres candidatures finalistes juntament amb l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i de Joan-Carles Martí i Casanova, totes tres escollides d’entre 94 proposades pel públic per part del jurat. Les votacions populars via Internet erigiren en candidatura guanyadora l’Assemblea de Docents, plataforma mobilitzada contra els continus atacs i plans contra el català perpetrats pel govern Bauzà. A l’acte, presentat per Quim Masferrer, hi va assistir el president d’Amical Wikimedia, Arnau Duran, en representació de la comunitat viquipedista catalana.

Des d’Amical Wikimedia volem felicitar amb tot el nostre sentiment l’Assemblea de Docents per haver aconseguit el reconeixement de la Plataforma per la Llengua però, sobretot, perquè està aconseguint no defallir en aquesta batalla contra un agressor sense escrúpols amb un objectiu clar, acabar amb el català a les Illes. Ens sumem, doncs, als forts i llarguíssims aplaudiments que es van sentir al Born i desitgem i encoratgem que els docents balears segueixin amb la seva lluita amb totes les forces. Al cap i a la fi, tots compartim un mateix objectiu.

Article de Cesc Prat al Núvol, republicat amb el seu consentiment

Un diumenge a la tarda vaig rebre un missatge electrònic d’un amic. “Hi ha un error a la Viquipèdia –em deia–. Salvador Ribé va ser alcalde de Sabadell del 14 d’abril del 1931 a l’1 de febrer del 1934. I a la Viqui hi diu que ho va ser fins al 1932”. Tenia raó: hi havia un error. Però al cap de cinc minuts de tenir-ne coneixement ja l’havíem esmenat. D’altra banda, resulta que el web del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Sabadell i el diari digital iSabadell.cat també arrossegaven el mal any. De manera que tal dit, tal fet: ens vam posar mans a l’obra i el dimarts al matí els dos webs havien corregit la data.

I d’on sortia tot plegat? Com és que hi havia aquella data equivocada? Doncs perquè les persones que havien escrit la biografia de l’alcalde republicà a la xarxa van copiar la informació del llibre Gent nostra als carrers de Sabadell (editat el 1995 per l’Ajuntament de Sabadell i el Consorci per a la Normalització Lingüística). Aquí és on es va generar l’errata i és l’únic lloc on no l’hem pogut esmenar.

Perquè els llibres i els webs els fan persones (humanes, que deia aquell) i tots ens podem equivocar: hi tenim dret i ho fem sovint. I, per molt que ens hi esforcem, no ho canviarem. Ja ho deien els clàssics: “Errare humanum est” i també ho recorda el refranyer: “Qui té boca s’equivoca (i qui té nas es moca)”. Per això és important posar el màxim de filtres per equivocar-nos com menys millor i, sobretot, tenir la voluntat d’esmenar els errors tan aviat com sigui possible. I per sort els mitjans digitals ho permeten.

“Hi ha un error a la Viquipèdia”, sentim sovint. I tant! Molts, n’hi ha. Perquè l’escriuen les persones. També n’hi ha en els llibres. És molt fàcil veure els errors i els punts febles en aquesta enciclopèdia lliure i no pas gaire freqüent defensar-ne les virtuts. A la Viquipèdia hi ha articles pèssims i n’hi ha d’irregulars. Però també conté els que han escrit els millors especialistes d’un tema concret. Tanmateix, és molt fàcil corregir-hi els errors, perquè senzillament tothom ho pot fer.

I ara va la vençuda: com rectifiquem l’error inicial, el que ha provocat els altres, el del llibre, vaja? Doncs, senzillament, no el podem esmenar de cap manera i, a més, és difícil que la publicació es torni a editar mai. Per tant, hi havia un error a la Viquipèdia. I hi ha un error en un llibre. Sí i Sí!

Durant aquest semestre hem pogut comptar amb l’ajuda de tres estudiants de Filologia Catalana de la UB que han realitzat les seves pràctiques corregint articles de la Viquipèdia. L’experiència ha estat molt positiva tant per a ells com a Amical Wikimedia: durant 200 hores els alumnes han aplicat el seu saber lingüístic per millorar la qualitat de la redacció i esmenar errades de diversos articles prèviament pactats.

Sobre el seu procés d’aprenentatge destaquen tots tres que l’experiència és un bon simulacre del món laboral real, fins al punt que una noia afirmava que “les pràctiques m’han ajudat a decidir el meu futur”. També tenen elogis per a la relació “molt propera” amb la tutora o l’ajuda immediata de tots els membres de la comunitat quan els ha calgut fer alguna consulta. Els punts més negatius es deriven del fet de no tenir sempre els avantatges de la presencialitat, compensats en part per la “llibertat” que tots ells subratllen que tenien a l’hora de treballar.

Aquest temps com a viquipedistes els ha ajudat a canviar en molts casos la imatge prèvia que tenien del projecte. Tal i com declara una de les alumnes: “Abans de començar les pràctiques tenia molts prejudicis. Ara he vist que hi ha gent que vigila què es publica i com es publica”. També afirma que corregir errors és molt més fàcil del que es pensava i anima a altra gent a contribuir amb el seu granet de sorra. Un altre estudiant elogia els articles de qualitat, dient que la majoria d’ells tenia “una redacció excel·lent i cap tipus d’errada”.

Quant als errors més comuns detectats, la gran majoria es deuen a interferències amb el castellà, causades per un mal ús del traductor automàtic (que desaconsellen totalment) o per la influència social d’aquesta llengua: presència de la preposició “a” davant un complement directe, barbarismes lèxics o errors en el règim verbal de determinades construccions. Igualment han coincidit a destacar la tria incorrecta de preposicions davant d’infinitiu, problemes amb els relatius o comes mal col·locades. Recomanen fixar-se en els gerundis (incorrectes quan són gerundis de posterioritat) i els pronoms febles (tant per la seva absència com pels pleonasmes).

En definitiva, ha estat una bona contribució a la qualitat de la Viquipèdia i ens hem quedat amb ganes de més. Moltes gràcies Francesc, Marina i Tere!

Una exposició temporal dedicada als retrats del fotògraf Francesc Català-Roca amaga una tasca col·laborativa entre viquipedistes, museus i biblioteques

Un visitant escaneja un codi QR de la Viquipèdia a l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió” de la Fundació Joan Miró

Avui el Museu d’Art Jaume Morera ha inaugurat una exposició temporal dedicada als retrats realitzats pel fotògraf Francesc Català-Roca. En aquesta ocasió, l’exposició incorporarà la tecnologia de la QRpedia per tal que els visitants que vulguin saber més sobre els personatges retratats puguin accedir a través dels seus telèfons mòbils a l’article corresponent de la Viquipèdia, que els serà mostrat en l’idioma en què tinguin configurat el seu terminal.

Per tal que les biografies continguin la informació suficient per satisfer la possible curiositat dels visitants, s’ha engegat un projecte per millorar-les. A més de la col·laboració habitual dels viquipedistes, diverses institucions culturals del país que ja col·laboren amb la Viquipèdia han participat activament i de forma col·laborativa en la millora d’articles sobre personatges del seu àmbit d’acció i interès.

Interconnectivitat cultural

Així, si calia ampliar l’article de l’escriptor de Sant Carles de la Ràpita Sebastià Juan Arbó, des de la Biblioteca de Roquetes n’han ampliat la biografia. El mateix ha passat amb la Biblioteca Pública de Girona amb l’article sobre Joan-Josep Tharrats. Si el pintor i escriptor expressionista Antonio Saura tenia una biografia molt breu a la Viquipèdia, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha alliberat un text sobre l’artista perquè pugués ser utilitzat a l’enciclopèdia. O, si l’escultor Xavier Corberó té obra al Museu Víctor Balaguer, una de les viquipedistes residents del museu n’han ampliat l’article amb informació de referència. A més, també s’ha comptat amb la participació d’estudiants de doctorat de la Universitat de Lleida, els quals han col·laborat ampliant els articles sobre Josep Guinovart, Ana María Matute o Antoni Clavé.

D’aquesta manera, a través de la Viquipèdia s’ha aconseguit sumar diferents equipaments culturals de Catalunya, que potser mai abans havien col·laborat, per contribuir en la democratització del coneixement, posar en valor el coneixement generat a les institucions i retornar-lo a la societat, amb qui s’ha volgut estrènyer els llaços perquè s’involucrés activament en la vida del museu, tot obrint la porta a prendre part de les tasques prèvies a la inauguració de l’exposició al públic.

El febrer de 2013 el Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida, va engegar un viquiprojecte amb Amical Wikimedia per millorar la presència a la xarxa tant del museu com de l’art català contemporani i els artistes lleidatans més representatius, tot seguint uns principis de qualitat i transparència que requereix l’enciclopèdia.