D’esquerra a dreta: Francesc Homs, portaveu del Govern; Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua; Margarida Caldentey i Iñaki Ricart, representants de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears; Arnau Duran, president d’Amical Wikimedia, representant de la Viquipèdia en Català; Joan-Carles Martí; Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona; Quim Masferrer, presentador de l’acte. Foto: El Punt Avui.

Així titula El Punt Avui la notícia sobre l’entrega del premi Martí Gasull de Plataforma per la Llengua, que tingué lloc el passat 4 de febrer en un emotiu acte al Born Centre Cultural. La Viquipèdia en català era una de les tres candidatures finalistes juntament amb l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i de Joan-Carles Martí i Casanova, totes tres escollides d’entre 94 proposades pel públic per part del jurat. Les votacions populars via Internet erigiren en candidatura guanyadora l’Assemblea de Docents, plataforma mobilitzada contra els continus atacs i plans contra el català perpetrats pel govern Bauzà. A l’acte, presentat per Quim Masferrer, hi va assistir el president d’Amical Wikimedia, Arnau Duran, en representació de la comunitat viquipedista catalana.

Des d’Amical Wikimedia volem felicitar amb tot el nostre sentiment l’Assemblea de Docents per haver aconseguit el reconeixement de la Plataforma per la Llengua però, sobretot, perquè està aconseguint no defallir en aquesta batalla contra un agressor sense escrúpols amb un objectiu clar, acabar amb el català a les Illes. Ens sumem, doncs, als forts i llarguíssims aplaudiments que es van sentir al Born i desitgem i encoratgem que els docents balears segueixin amb la seva lluita amb totes les forces. Al cap i a la fi, tots compartim un mateix objectiu.

Article de Cesc Prat al Núvol, republicat amb el seu consentiment

Un diumenge a la tarda vaig rebre un missatge electrònic d’un amic. “Hi ha un error a la Viquipèdia –em deia–. Salvador Ribé va ser alcalde de Sabadell del 14 d’abril del 1931 a l’1 de febrer del 1934. I a la Viqui hi diu que ho va ser fins al 1932”. Tenia raó: hi havia un error. Però al cap de cinc minuts de tenir-ne coneixement ja l’havíem esmenat. D’altra banda, resulta que el web del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Sabadell i el diari digital iSabadell.cat també arrossegaven el mal any. De manera que tal dit, tal fet: ens vam posar mans a l’obra i el dimarts al matí els dos webs havien corregit la data.

I d’on sortia tot plegat? Com és que hi havia aquella data equivocada? Doncs perquè les persones que havien escrit la biografia de l’alcalde republicà a la xarxa van copiar la informació del llibre Gent nostra als carrers de Sabadell (editat el 1995 per l’Ajuntament de Sabadell i el Consorci per a la Normalització Lingüística). Aquí és on es va generar l’errata i és l’únic lloc on no l’hem pogut esmenar.

Perquè els llibres i els webs els fan persones (humanes, que deia aquell) i tots ens podem equivocar: hi tenim dret i ho fem sovint. I, per molt que ens hi esforcem, no ho canviarem. Ja ho deien els clàssics: “Errare humanum est” i també ho recorda el refranyer: “Qui té boca s’equivoca (i qui té nas es moca)”. Per això és important posar el màxim de filtres per equivocar-nos com menys millor i, sobretot, tenir la voluntat d’esmenar els errors tan aviat com sigui possible. I per sort els mitjans digitals ho permeten.

“Hi ha un error a la Viquipèdia”, sentim sovint. I tant! Molts, n’hi ha. Perquè l’escriuen les persones. També n’hi ha en els llibres. És molt fàcil veure els errors i els punts febles en aquesta enciclopèdia lliure i no pas gaire freqüent defensar-ne les virtuts. A la Viquipèdia hi ha articles pèssims i n’hi ha d’irregulars. Però també conté els que han escrit els millors especialistes d’un tema concret. Tanmateix, és molt fàcil corregir-hi els errors, perquè senzillament tothom ho pot fer.

I ara va la vençuda: com rectifiquem l’error inicial, el que ha provocat els altres, el del llibre, vaja? Doncs, senzillament, no el podem esmenar de cap manera i, a més, és difícil que la publicació es torni a editar mai. Per tant, hi havia un error a la Viquipèdia. I hi ha un error en un llibre. Sí i Sí!

Durant aquest semestre hem pogut comptar amb l’ajuda de tres estudiants de Filologia Catalana de la UB que han realitzat les seves pràctiques corregint articles de la Viquipèdia. L’experiència ha estat molt positiva tant per a ells com a Amical Wikimedia: durant 200 hores els alumnes han aplicat el seu saber lingüístic per millorar la qualitat de la redacció i esmenar errades de diversos articles prèviament pactats.

Sobre el seu procés d’aprenentatge destaquen tots tres que l’experiència és un bon simulacre del món laboral real, fins al punt que una noia afirmava que “les pràctiques m’han ajudat a decidir el meu futur”. També tenen elogis per a la relació “molt propera” amb la tutora o l’ajuda immediata de tots els membres de la comunitat quan els ha calgut fer alguna consulta. Els punts més negatius es deriven del fet de no tenir sempre els avantatges de la presencialitat, compensats en part per la “llibertat” que tots ells subratllen que tenien a l’hora de treballar.

Aquest temps com a viquipedistes els ha ajudat a canviar en molts casos la imatge prèvia que tenien del projecte. Tal i com declara una de les alumnes: “Abans de començar les pràctiques tenia molts prejudicis. Ara he vist que hi ha gent que vigila què es publica i com es publica”. També afirma que corregir errors és molt més fàcil del que es pensava i anima a altra gent a contribuir amb el seu granet de sorra. Un altre estudiant elogia els articles de qualitat, dient que la majoria d’ells tenia “una redacció excel·lent i cap tipus d’errada”.

Quant als errors més comuns detectats, la gran majoria es deuen a interferències amb el castellà, causades per un mal ús del traductor automàtic (que desaconsellen totalment) o per la influència social d’aquesta llengua: presència de la preposició “a” davant un complement directe, barbarismes lèxics o errors en el règim verbal de determinades construccions. Igualment han coincidit a destacar la tria incorrecta de preposicions davant d’infinitiu, problemes amb els relatius o comes mal col·locades. Recomanen fixar-se en els gerundis (incorrectes quan són gerundis de posterioritat) i els pronoms febles (tant per la seva absència com pels pleonasmes).

En definitiva, ha estat una bona contribució a la qualitat de la Viquipèdia i ens hem quedat amb ganes de més. Moltes gràcies Francesc, Marina i Tere!

Una exposició temporal dedicada als retrats del fotògraf Francesc Català-Roca amaga una tasca col·laborativa entre viquipedistes, museus i biblioteques

Un visitant escaneja un codi QR de la Viquipèdia a l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió” de la Fundació Joan Miró

Avui el Museu d’Art Jaume Morera ha inaugurat una exposició temporal dedicada als retrats realitzats pel fotògraf Francesc Català-Roca. En aquesta ocasió, l’exposició incorporarà la tecnologia de la QRpedia per tal que els visitants que vulguin saber més sobre els personatges retratats puguin accedir a través dels seus telèfons mòbils a l’article corresponent de la Viquipèdia, que els serà mostrat en l’idioma en què tinguin configurat el seu terminal.

Per tal que les biografies continguin la informació suficient per satisfer la possible curiositat dels visitants, s’ha engegat un projecte per millorar-les. A més de la col·laboració habitual dels viquipedistes, diverses institucions culturals del país que ja col·laboren amb la Viquipèdia han participat activament i de forma col·laborativa en la millora d’articles sobre personatges del seu àmbit d’acció i interès.

Interconnectivitat cultural

Així, si calia ampliar l’article de l’escriptor de Sant Carles de la Ràpita Sebastià Juan Arbó, des de la Biblioteca de Roquetes n’han ampliat la biografia. El mateix ha passat amb la Biblioteca Pública de Girona amb l’article sobre Joan-Josep Tharrats. Si el pintor i escriptor expressionista Antonio Saura tenia una biografia molt breu a la Viquipèdia, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha alliberat un text sobre l’artista perquè pugués ser utilitzat a l’enciclopèdia. O, si l’escultor Xavier Corberó té obra al Museu Víctor Balaguer, una de les viquipedistes residents del museu n’han ampliat l’article amb informació de referència. A més, també s’ha comptat amb la participació d’estudiants de doctorat de la Universitat de Lleida, els quals han col·laborat ampliant els articles sobre Josep Guinovart, Ana María Matute o Antoni Clavé.

D’aquesta manera, a través de la Viquipèdia s’ha aconseguit sumar diferents equipaments culturals de Catalunya, que potser mai abans havien col·laborat, per contribuir en la democratització del coneixement, posar en valor el coneixement generat a les institucions i retornar-lo a la societat, amb qui s’ha volgut estrènyer els llaços perquè s’involucrés activament en la vida del museu, tot obrint la porta a prendre part de les tasques prèvies a la inauguració de l’exposició al públic.

El febrer de 2013 el Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida, va engegar un viquiprojecte amb Amical Wikimedia per millorar la presència a la xarxa tant del museu com de l’art català contemporani i els artistes lleidatans més representatius, tot seguint uns principis de qualitat i transparència que requereix l’enciclopèdia.

Una acció internacional pretendrà millorar la informació mironiana en llengües d’arreu del món

Un moment de la Viquimarató de 35 hores dedicada a l’Espai 13

Els resultats del viquiprojecte engegat entre la Fundació Joan Miró i Amical Wikimedia permeten observar com s’han posat a l’abast de la societat coneixements de qualitat sobre la figura i l’obra de Joan Miró i la Fundació Joan Miró servint-se de la Viquipèdia i els seus projectes germans.

El viquiprojecte, coordinat i dinamitzat per la historiadora de l’art i viquipedista Esther Solé, ha permès que la Viquipèdia incorpori ara 142 referències bibliogràfiques rigoroses repartides entre els més de quaranta articles vinculats a la figura de Joan Miró. Les fonts bibliogràfiques són, de fet, la base dels continguts de l’enciclopèdia per controlar la seva veracitat. Els articles de temàtica mironiana han augmentat 107.972 caràcters wiki. En total, les visites als articles de la Viquipèdia en català sobre Joan Miró, les seves obres i relacionats han crescut durant el període del projecte de 3886 a 4900 (un 78%).

Un altre dels punts del viquiprojecte ha estat la col·laboració del Departament Educatiu, del Departament de Conservació i de la Biblioteca de la Fundació i la promoció de l’edició voluntària de la Viquipèdia entre els conservadors i altres treballadors. A més, s’han fet tallers i xerrades a alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

I ara, què? Joan Miró Global Challenge

L’auditoria realitzada l’estiu de 2013 va revelar que la Viquipèdia en català és el punt d’origen dels continguts sobre Miró a la Viquipèdia en general: si no existeix en català, no existeix en cap altre idioma. A més, els articles relacionats amb Joan Miró i la seva obra eren objecte d’un franc interès, entre d’altres, a la Viquipèdia en rus o japonès —tant pel número d’articles de temàtica mironiana existents com pel nombrede visites que aplegaven. Així doncs, un dels principals focus d’atenció del projecte actual consistirà en millorar a nivell qualitatiu i quantitatiu la informació mironiana disponible a aquelles versions de la Viquipèdia on l’artista i la seva obra suscitin major interès. Aquesta acció de millora consistirà en un concurs de caràcter internacional, anomenat Joan Miró Global Challenge.

Inspirada en la Hoxne Challenge del Museu Britànic, pretén ser una jornada organitzada pel maig d’edició a nivell mundial d’una selecció de 10-15 articles clau sobre Joan Miró i la seva obra en aquelles versions de la Viquipèdia on s’ha detectat una major demanda de continguts relacionats amb l’artista o que tenen un nombre de lectors i editors potencials destacat.

Una estreta aliança

La Fundació Joan Miró, amb la col·laboració d’Amical Wikimedia, manté la seva missió de posar a l’abast de la ciutadania coneixement de qualitat sobre la figura i l’obra de Joan Miró mitjançant l’enciclopèdia lliure i col·laborativa Viquipèdia. Inicialment, l’any 2011 va organitzar una viquimarató, una jornada d’edició de continguts a Viquipèdia, amb motiu de l’exposició Joan Miró. L’escala de l’evasió; els articles sobre obres de Miró creats durant aquesta jornada van formar part dels continguts disponibles a la QRpedia de la mostra.

Aquesta voluntat va continuar amb una nova acció el passat abril de 2013: la viquimarató més llarga de la història, de 35 hores, per a celebrar 35è aniversari de l’Espai 13 i completar la informació sobre els artistes emergents que han estat protagonistes d’aquest espai de la Fundació. Una auditoria sobre els continguts de Joan Miró i la incorporació d’Esther Solé com a viquipedista resident són un pas més en la voluntat de difusió dels coneixements sobre Miró a la Viquipèdia.