Daniel José Queralto és el primer que va fer clic al botó “modifica” de la Viquipèdia en català. Des de llavors, milers de persones al mes repeteixen aquesta senzilla acció per engreixar cada cop més l’enciclopèdia i posar el coneixement a disposició de tots. Conegut escaquista i informàtic andorrà, reconeix que no era conscient de la importància d’aquell moment ni de què podria representar la Viquipèdia en un futur.

Per aquest gest i per la seva contribució a la Viquipèdia, el passat novembre va rebre el Premi Actuació Cívica, atorgat per la Fundació Lluís Carulla, que distingeix la tasca (generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar) de persones que sempre han actuat i actuen al servei de la identitat pròpia catalana.

Enhorabona pel Premi Actuació Cívica!

Moltes gràcies, en absolut l’esperava. La meva tasca potser va ser simbòlica a l’inici, però és clar que hi ha força gent que ha treballat molt més per la Viquipèdia.

En aquella època participava en tot de projectes d’informàtica distribuïda, i vaig veure l’inici de la Viquipèdia en anglès. De seguida hi vaig participar, ja que creia que era molt positiu. Realment tenia la esperança, ara ja més que aconseguida, que el coneixement general estigués a l’abast de tothom sense haver de dependre de cap interès. Què millor per aconseguir-ho que mitjançant un projecte de lliure participació que mai podria ser considerat propietat de ningú. Per això és tant important que segueixi sent lliure i s’autofinanciï sense que impliqui cap restricció.

Quan es va començar a parlar de la possibilitat d’habilitar altres idiomes, vaig demanar fer-ho en català, senzillament perquè és la meva llengua principal. No va haver-hi cap inconvenient perquè la filosofia del moviment incloïa automàticament qualsevol idioma.

En absolut. Ni tant sols quan la Viquipèdia ja era gran i coneguda no li donava cap importància al fet de haver-hi estat a l’inici. I en el fons no té cap importància intrínseca, encara que entenc que sí des del punt de vista representatiu.

Sobre qualsevol cosa, pel fet de sentir curiositat cap a altres camps que no he tocat mai massa. Tot i així, sempre he tingut molta més tirada per temes de ciència.

Simplificant, 8-9. Més que suficient per qualsevol consulta habitual. Si un necessita informació acurada sobre un tema, mai s’ha d’anar només a una enciclopèdia generalista, sinó a una font especialitzada.

Però a la Viquipèdia qualsevol hi pot afegir informació. Això no li resta credibilitat?

Precisament perquè tothom hi pot participar hi ha moltes possibilitats que hi hagi informació que no és a altres llocs, que aquesta informació hagi estat revisada més cops i, per tant, pugui ser més acurada, que hi hagi més enllaços cap a temes relacionats que difícilment trobarà a altres llocs, que podrà discutir-ho amb algú si li sembla que s’ha d’afegir o rectificar qualsevol cosa, … En definitiva, la Viquipèdia és una entitat molt viva i amb moltes possibilitats que va més enllà del fet de fer una consulta tradicional.

El mateix de llavors. La societat s’ha de moure per tenir i mantenir tot allò que és intrínsecament seu, en aquest cas el coneixement. I això implica la necessitat de col·laborar entre tots, una mica per part de tothom. Si un té una família, ha de col·laborar-hi. Si un està en una família més gran, la societat, ha de col·laborar-hi. Si no, res funciona.

Això s’aplica també a la resta de camps, estiguin o no farcits de gent interessada. I per això val la pena lluitar, per netejar l’interès i que quedi allò que funciona i és positiu.

Escrit per Vicenç Allué, cap de la Biblioteca de Veterinària de la UAB

Tradicionalment el món universitari ha vist la Viquipèdia amb certa desconfiança. Els continguts que s’incorporen a la Viquipèdia són vàlids? Podem trobar informació acadèmicament fiable? Els bibliotecaris de les universitats ens trobem doncs en un ambient no del tot favorable a la participació en una plataforma de difusió global del coneixement, on tothom pot dir la seva. Però, per altra banda, sí que apostem des de fa temps per les eines d’accés obert del coneixement —moviment Open Access— que des de fa anys va avançant sense aturador per la comunitat científica internacional. Els repositoris digitals que, des de cada universitat o amb cooperació, hem ajudat a construir i gestionar han esdevingut eines claus per la difusió de la producció científica lliure i gratuïta. El nostre DDD ocupa una posició privilegiada a escala europea i mundial.

El cert és que Google s’ha convertit en l’eina de cerca per antonomàsia. Els usuaris de les biblioteques fan servir el cercador, ho vulguem o no, com a una de les fonts d’informació més utilitzades a l’hora de cercar informació. Així les coses, només ens queda situar-nos estratègicament, de manera que els continguts que elaborem estiguin el millor posicionats possible a la xarxa. I entrar a la Viquipèdia és una aposta segura per assolir aquest objectiu.

Inicialment, fa més d’un any, vam contactar amb Amical Wikimedia per portar a terme el nostre projecte de participació a la Viquipèdia en català. Hem de precisar, que aquella trobada inicial va ser molt aclaridora, ja que va permetre aclarir alguns malentesos sobre les possibilitats reals que una eina com la Viquipèdia podia oferir-nos. D’aquesta manera vam reorientar la participació inicial, d’un punt de vista de difusió institucional, a la incorporació fiable de continguts específics singulars dels nostres serveis.

Les Biblioteques UAB disposen d’un Pla Estratègic 2011-2014, on un dels objectius claus resideix en “Potenciar les aliances, externes i internes, per aconseguir recursos i millorar els serveis”, a través de la millora de la seva difusió vers la societat a la qual ens devem. La participació a la Viquipèdia ens permet la promoció dels recursos documentals propis, en paper o digital, i afavorir-ne els seu coneixement i ús. Per això, hem preparat un pla que afecta a totes les biblioteques de la xarxa UAB: les 10 biblioteques i/o unitats del Servei de Biblioteques UAB seleccionaran alguns fons personals o col·leccions especials rellevants. Un membre de cada servei s’encarregarà de la seva descripció i referenciació a la Viquipèdia. A partir d’aquí es generarà una massa crítica de documentació que ens permetrà bastir una primera pàgina sobre les biblioteques UAB, que anirem mantenint i fent créixer amb el temps i dedicació. Una primera mostra de la feina feta fins ara es pot veure en la nostra entrada “Col·lecció de Pragmàtiques del Fons Carandell”.

La tasca tot just endegada no pretén cenyir-se a les nostres col·leccions. La nostra aspiració és poder sensibilitzar a la resta de la comunitat universitària sobre les bondats i beneficis d’aquest projecte global. Un repte que no ens resistim a emprendre, amb l’ajuda dels amics de l’Amical.

Escrit per Montse Medina, viquipedista resident de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer

L’Elisenda Almirall, la Montse Medina i la Marina Padilla són viquipedistes residents del Museu Víctor Balaguer

Fins fa uns mesos, quan navegava per Internet —sovint mentre feia algun treball per la universitat—, anava xafardejant coses sobre un munt de temes. I, normalment, per satisfer la meva curiositat i per aprofundir en el tema en qüestió, la meva recerca acabava al mateix web: la Viquipèdia.

Acabava sent divertit. Començava a mirar articles de la Viquipèdia i allà em trobava una altra pàgina relacionada i així, anava saltant i saltant d’una pàgina a una altra i al final acabava amb una idea molt més gran i profunda del que sabia al principi, i amb anotacions sobre altres temes relacionats. Sovint, em preguntava què seria el que motivava a tota aquella gent que vessava coneixement en aquella enciclopèdia.

I de cop un dia m’hi vaig trobar que em deien d’editar! De pujar contingut, de ser útil a algú que com jo, entrava i buscava coneixement. I a més a més tenint el privilegi de col·laborar en un projecte per a un museu, àmbit en el qual m’estic formant ara mateix. Va ser la Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer, qui m’ho va proposar i evidentment no vaig poder dubtar-ho: dedicar-me a treballar els continguts de la Viquipèdia sobre la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer era tot un desafiament. Però no estaria sola, ja que des del museu es va pensar en un equip de viquipedistes (les meves companyes, l’Elisenda Almirall i la Marina Padilla) i així vam iniciar el repte.

Primer feia una mica de respecte: envoltada de tants viquipedistes amb experiència que parlaven de codis estranys, pàgines de discussió i de tenir cura amb els continguts,… però l’acollida va ser excepcional, i a poc a poc ens hi hem anat trobant més còmodes dins aquesta gran família enciclopèdica.

Un mes després de la posada en marxa del projecte puc dir que això enganxa. Construir coneixement, posar-ho en comú i debatre si s’escau, trobo que no hi ha manera més democràtica de crear el coneixement; i sigui de l’àmbit que sigui i en especial dins el món dels museus, els quals normalment tenen una relació feble amb el públic. Trobo que aquest tipus de projectes ens enriqueixen a tots: als viquipedistes, que construïm la informació i als lectors que reben aquesta, i en aquest cas als museus, que poden oferir tota la seva riquesa fent només un clic.