Soft power i la Viquipèdia

El III Viquiprojecte sobre el Brasil se celebra enguany al mes de maig

El poder transversal o soft power és el conjunt d’eines de què disposa un poble per influir en altres, sense recórrer a una acció directa per via política, econòmica o militar.

El pal de paller del poder transversal és la producció artística d’un país. Hi ha altres punts forts, com el folklore o la gastronomia. També hi entren aspectes que ni tan sols han necessitat la mà de l’home, com ara el clima o la riquesa natural. El “poder suau” recollirà el degoteig constant d’aquests inputs i els cuinarà lentament, n’extraurà les consideracions positives i les consolidarà en trets distintius innegables: valors fonamentals d’aquella nació i la seva gent.

Posem d’exemple el Brasil. Lluny de ser una potència política de primer ordre, la seva rellevància en l’imaginari cultural universal l’ha situat com un dels països més reconeixibles. Quatre notes basten per distingir una cançó de bossa nova, quatre tocs de timbal ens fan venir ganes de Carnaval i quatre adolescents jugant a futbol amb samarreta groga ens recorden els èxits de la canarinha. No cal res més.

Els Països Catalans, tot i el llast que patim, també hem fet del poder transversal la nostra millor eina comunicativa: la cuina mediterrània, el modernisme, les colles castelleres, Falles, Sant Jordi, el tiqui-taca… En l’entorn wiki, on la comunitat catalanoparlant és molt ben considerada, també explotem el soft power: ferms defensors de la nostra llengua, forts en el moviment associacionista i col·laboratiu, vibrants, sempre en primera línia davant de qualsevol novetat tecnològica, som pencaires i oberts. Ens agrada escriure sobre la nostra història i cultura, però som amplament receptius amb les foranies.

Organitzar un viquiprojecte sobre el Brasil, el tercer ja, té diversos objectius. La música és el gran estendard artístic del país, però a la Viquipèdia tenim un enorme buit d’intèrprets. La selecció d’aquestes biografies és paritària, per tant, podem reduir el biaix de gènere; així com el biaix eurocentrista. Generar contingut ha d’ajudar a difondre la cultura brasilera a casa nostra i a bastir ponts amb la comunitat que hi resideix, cada cop més activa. També podem ajudar a vèncer la reticència que els nouvinguts brasilers puguin tenir envers el nostre idioma. Per últim, enfocar-nos en l’univers musical, que transporta una forta càrrega sentimental, pot ajudar a atreure nous editors i lectors.

Si us abelleix, aquí teniu l’enllaç per poder participar del Viquiprojecte:Músics del Brasil. Obert del 5 al 21 de maig de 2023.

Per: Cataleirxs

El concurs Wiki Loves Falles torna en 2023 per a difondre la festa fallera en la Viquipèdia

Es tracta d’un concurs fotogràfic per a incrementar la presència de les falles en la Viquipèdia i els seus projectes germans

L’ETNO, al costat d’Amical Wikimedia, Wikimedia Espanya i amb la col·laboració de la regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i l’Associació d’Estudis Fallers, torna a organitzar, dins de la convocatòria internacional Wiki Loves Folklore, el concurs Wiki Loves Falles, amb l’objectiu d’ampliar les imatges existents en Wikimedia Commons sobre la festa de les Falles.

Este concurs es convoca des de 2017 i al llarg dels anys ja s’han alliberat més de 3.100 imatges que mostren com els valencians i les valencianes vivim la festa fallera. Un treball encara necessari per a poder documentar el treball dels artistes fallers i la festa al carrer cada any.

Des de 2016, l’ETNO-Museu Valencià de Etnologia, propietat de la Diputació, ha estat contribuint, a través del seu projecte GLAMWiki, a expandir el coneixement sobre la cultura popular valenciana difonent continguts en l’enciclopèdia en línia més consultada del món.

Wikimedia Commons és la gran base de dades d’imatges, vídeos i àudios que alimenta d’elements gràfics als articles de l’enciclopèdia més consultada del món. Totes les imatges que s’alliberen este repositori són lliures de ser reutilitzades per qualsevol: un xiquet per a fer un treball escolar, un investigador per a documentar la seua tesi sobre cultura festiva o un periodista que necessita il·lustrar un article. És indiferent si es troben a València, Berlín o Tòquio, ja que sempre podran trobar i fer ús d’estes imatges alliberades pels valencians i valencianes.

L’ETNO proposa eixir al carrer, gaudir de la festa, fer fotos i compartir-les en Wikimedia Commons. El període per a pujar les fotografies va des del 15 de març fins al 15 d’abril de 2023 i el sistema de pujada és molt fàcil i intuïtiu, però en cas de tindre dubtes, la Biblioteca de L’ETNO oferix la seua ajuda per a poder fer-ho amb èxit. Este concurs està obert a qualsevol població valenciana que celebre les Falles, sempre que les fotografies siguen de 2023.

Un jurat format per sis persones vinculades a les entitats convocants triarà els guanyadors en les dos categories establides: millor foto d’una falla i millor foto d’una activitat fallera. Els premis són dos lots de publicacions i regals per cortesia de L’ETNO i de la regidoria de Cultura Festiva, entre els quals es troben llibres com la Guia inacabada de la fantasia valenciana, una carta extraordinària de la Fallera Calavera Espanta la por, una carpeta amb dos làmines originals de Marina Puche, dissenyadora de la falla municipal 2023, i un mocador dissenyat per Marina Puche i inspirat en els motius de la falla.

Així mateix, les fotografies participaran en el concurs Wiki Loves Folklore que se celebra a tot el món.

La convocatòria del Wiki Loves Folk especial Falles 2023 i l’accés per a alliberar les fotografies es pot consultar en la Viquipèdia, en la pàgina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Falles_2023

Encara creus que la Viquipèdia no és una font fiable?

Ahir tot just va acabar l’edició del 2023 de la campanya #1lib1ref, emmarcada en el projecte Bibliowikis, un projecte d’abast català i que incentiva la participació de les #biblioteques i dels professionals que hi treballen en la creació de contingut de qualitat a la Viquipèdia catalana. Penso fermament que les biblioteques tenen molt a dir a la #Viquipèdia, i han i hem de ser uns dels principals generadors de continguts fiables i de qualitat, bo i aportant la nostra expertesa en la gestió de la informació. I és que crec fermament que forma part del nostre nucli dur de la professió el garantir, fomentar i difondre l’accés lliure a la informació contrastada i de qualitat.

Pren, doncs, tot el sentit, que el #1lib1ref s’emmarqui dins del #Bibliowikis, i que siguem precisament els #bibliotecaris els principals destinataris d’aquest projecte. Treballem al principal centre d’informació i coneixement de què disposa avui dia la humanitat, les #biblioteques, i som els primers que sabem i insistim en la importància de referenciar sempre, sempre, tot allò que s’escriu i es publica. També, naturalment, a la Viquipèdia. I és que el col·lectiu és una peça clau i indispensable per a garantir la qualitat i la veracitat de la informació que es publica en aquesta enciclopèdia un xic utòpica, fruit d’una altra visió d’internet, i que encara avui dia propugna i defensa i lluita per un coneixement compartit.

Així, des del 2019 s’han afegit un total de 9.943 referències, que han permès millorar la qualitat dels articles que podem trobar a la #Viquipèdia, i que han permès donar fiabilitat i credibilitat a l’enciclopèdia, i han ajudat —i ajuden— a que aquesta vagi perdent la rèmora de font d’informació obviable i de poca o nul·la qualitat. Ja fa anys que hi participo de forma entusiasta, i per exemple el 2021 vaig afegir 349 referències; el 2022, varen ser 514; i aquest 2023 han estat 381 les referències que he incorporat a diferents articles.

Després d’aquesta feina sostinguda en el temps —i amb xifres—, penso que la pregunta clau que cal que ens fem és si encara creus de debò que la Viquipèdia (com a mínim la catalana) segueix essent una font poc fiable.

[Article publicat originalment al blog de l’autor]

Premis del concurs fotogràfic de Wiki Takes Sueca

Dintre dels actes del Viquiprojecte Escriptor de l’Any 2022: Joan Fuster, es dugué a terme un concurs fotogràfic amb les imatges del Wiki Takes de Sueca 2022, organitzat amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Ajuntament de Sueca, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), i les associacions de wikimedistes Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya.

Ara ja coneixem les imatges guanyadores.

El primer premi va ser per a l’usuari Salitregim per la foto Capella dels Benisants. La imatge, presa amb un dron, mostra l’ermita dels Sants de la Pedra, santuari de gran tradició que corona la Muntanyeta, emmarcada pels arrossars i marjals -els Ullals de Baldoví també hi apareixen- que s’estenen fins a la mar.

Autor: Salitregim, Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0

El segon premi va ser per a l’usuari Fotos Viquipèdia per la foto Església de la Mare de Déu de Sales. La foto es va fer des del molí fariner que allotja la Biblioteca Muncipal, i mostra la cúpula de l’església de la Mare de Déu de Sales, l’església del Convent. El conjunt d’edificis -convent i església- va ser construït per l’arquitecte enguerí Francesc Cabezas i passà per moltes vicissituds. La cúpula és obra de Joaquim Maria Arnau. I l’avioneta? L’avioneta anava cap a l’aeròdrom d’Albalat de la Ribera.

Autor: Fotos Viquipèdia, Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0

El tercer premi va ser per a l’usuari Sumolari per la foto Escorxador de Sueca 05. Mostra la seua façana principal, que recau a la séquia i a la carretera de Riola. L’escorxador és un edifici modernista, dissenyat per l’arquitecte suecà Bonaventura Ferrando i que va ser inaugurat el 1924. A hores d’ara porta ja molts anys sense utilitzar-se per al seu ús original, dedicant-se a altres serveis públics.

Autor: Sumolari, Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0

Els premis van ser entregats per Vladimir Micó, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, en un acte que va tenir lloc el 3 de febrer a la Biblioteca Pública Municipal de Sueca, el mateix lloc des d’on començà el Wiki Takes.

Autora: 19Tarrestnom65, Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0

Autoria: Luis Ulzurrun i Montse Sàez

Amical Wikimedia, al front comú contra el retrocés del català als cercadors

Foto de la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya.

Diverses entitats que treballen per la llengua catalana en tots els àmbits s’han conjurat aquest dimecres amb el Govern de la Generalitat de Catalunya per solucionar conjuntament i de forma coordinada el problema pel qual el català ha perdut posicionament en les cerques web que fan les persones i empreses usuàries.

Des que es va detectar el problema, el Govern s’ha reunit amb representants de grans empreses, com Google o Microsoft, i d’entitats com el World Wide Web Consorsium, per esbrinar l’origen de la problemàtica, que afecta diverses llengües més enllà del català.

Els presents han considerat necessari estendre aquesta qüestió a governs i entitats del País Valencià, les Illes Balears i Andorra, per esdevenir actors proactius en la defensa del català a l’era digital.

A la reunió de treball hi han participat, a més d’altres representants de les secretaries de Polítiques Digitals i Política Lingüística, representants d’Amical Wikimedia, Fundació puntCAT, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Ramon Llull.

Govern i entitats han analitzat l’origen i l’abast del problema, han posat en comú les accions dutes a terme fins ara a diferents nivells i han posat sobre la taula diverses propostes per accelerar-ne la resolució. Entre elles, elaborar un estudi d’impacte amb indicadors per mesurar la problemàtica que permetrà plantejar amb dades objectives la situació a les grans operadores.

També s’analitzarà la situació d’altres països amb problemàtiques similars, i s’impulsarà un projecte col·laboratiu a través de la secretaria de Polítiques Digitals per estudiar a fons l’origen del problema.

El cas és que, des de fa alguns mesos, s’ha detectat un biaix dels resultats de cerques web cap al castellà en detriment del català, de manera que quan algú fa una cerca a Internet a través de qualsevol cercador, aquest dona preferència en els seus resultats als continguts digitals en castellà encara que aquests hi siguin també en català i malgrat que l’usuari tingui configurat el català com a llengua preferent.

Aquest comportament anòmal dels algoritmes de cerca afecta també altres llengües minoritàries com l’euskera o el gallec i majoritàries com el francès, que perd preferència davant l’anglès en els resultats de les cerques.

Segons dades pròpies de la Generalitat de Catalunya, la desviació dels resultats de cerques cap al castellà va començar el maig de 2022, però no va ser fins al setembre del mateix any quan va agafar rellevància.

Més enllà del perjudici a curt termini que causa en l’usuari el fet que no es respectin les seves preferències idiomàtiques, el problema té un impacte socioeconòmic, ja que afecta a la visibilitat dels continguts en català i, en conseqüència, a les visites i a les mètriques internes de les webs en català, que es poden traduir en menys vendes i pèrdua de rellevància. Però a més, pot comportar una davallada a llarg termini en el posicionament dels continguts en català a la xarxa perquè els mateixos algoritmes de cerca es basen en les pàgines més visitades per “aprendre” quines interessen més a l’usuari i, per tant, quines han de prioritzar en les cerques.