Com unes pràctiques universitàries em van fer descobrir la Viquipèdia

Per Carol Gomila

viquiQuan vaig decidir matricular-me a la universitat per fer les pràctiques externes a la Viquipèdia, no enganyaré ningú, va ser perquè vaig veure “horari lliure” als detalls de les pràctiques. Per a una estudiant com jo, que treballa vuit hores al dia i estudia a jornada parcial, no és possible assumir unes pràctiques presencials, però tampoc volia renunciar a moure’m en un entorn professional en el món de la llengua. Per tant, la flexibilitat em va fer decidir-me per col·laborar amb la Viquipèdia, i encara em va animar més quan vaig veure que era una feina purament de correcció, sense entrar en tasques pròpies de “becaris” (no només em refereixo a fer cafès per a tothom).

Em vaig sentir útil des del minut zero, i el que més em va meravellar els primers dies és que vaig trastejar les entranyes de l’enciclopèdia en línia; vaig veure el funcionament, que de tan simple és absolutament complex, i està format per tants petits granets de sorra que el desert resultant és immens. Em vaig adonar que, fins i tot jo, podia ajudar a fer créixer el contingut de la Viquipèdia, amb les coses que m’interessen i les meves aficions a banda de la correcció estricta. Em semblava impossible que jo pogués aportar alguna cosa; sempre que l’havia consultat m’havia semblat una obra feta per mestres, però el cas és que les obres resultants són producte de molts i molts voluntaris que aporten el millor que tenen. I vaig adonar-me que jo podia ser un granet de sorra més en tot aquest entrellat.

Els dies van anar passant i vaig focalitzar la meva tasca en la correcció, ja que, al cap i a la fi, era l’objectiu de les pràctiques que m’havien d’avaluar a la universitat, però com més articles corregia, més idees tenia sobre aportacions que podrien ser útils o possibles articles que encara no s’havien creat.  Al cap d’uns mesos ja vaig veure que el projecte m’apassionava, i tothom que coneix la Viquipèdia hauria de provar l’experiència d’editar i millorar articles. No entenc perquè mai no ho havia fet abans, suposo que mai m’hagués imaginat que fos tan fàcil per als usuaris gestionar i modificar els articles, però un cop ho vaig descobrir vaig adonar-me que m’encantava la idea que col·laboracionisme i voluntariat que ja havia viscut en altres aspectes de la vida (ONG, participació en associacions culturals i socials, promoció de la cultura popular…) també es podia aplicar al coneixement universal a través d’internet.

Ara, un cop acabat el període de pràctiques, que val a dir que vaig haver de fer mans i mànigues per poder-ho combinar amb l’últim curs de la universitat i la feina, puc dir que estic molt agraïda d’haver escollit l’Amical Wikimedia per a fer-les, tot i que el motiu que em fes decidir-me en un primer moment fos superficial (i, admetem-ho, poc professional), i espero poder transmetre la meva experiència a molta altra gent que sempre ha fet ús de l’enciclopèdia però mai s’ha plantejat endinsar-s’hi.

Esther Solé: “Estem fent una transició vers un coneixement molt més estructurat”

Esther Solé és una viquipedista mollerussenca. Doctora en història de l’art, ha estat la primera viquipedista resident del sud d’Europa. Un dels seus últims projectes és jugar amb les dades de museus per agrupar tota la informació parametritzada del modernisme català.

Explica’ns el teu últim projecte entre modernisme i Wikidata.

Ara mateix participo del projecte Modernisme: Accés Obert, una iniciativa que cerca concentrar a Wikidata tot de metadades sobre el patrimoni modernista de Catalunya que actualment estan disperses en diversos repositoris, fomentant l’obertura d’aquells repositoris que no estan disponibles en línia. Un cop les metadades ja estiguin disponibles a Wikidata, es realitzarà una tasca de reaprofitament d’aquesta informació, generant una web on s’oferiran aquestes metadades endreçades i sobre una base cartogràfica per tal que tothom que ho vulgui pugui informar-se sobre el patrimoni modernista que té més a prop.

Wikidata és “la propera gran cosa”?

Sens dubte, sense que això signifiqui bandejar la Viquipèdia i altres projectes germans. Tot i haver celebrat el seu tercer aniversari fa poc, crec que encara no hem vist ni de lluny tot el potencial que ofereix Wikidata. Estem fent una transició vers un coneixement molt més estructurat, on les dades (sobretot en grans quantitats) tenen una potència i un valor enormes, i amb Wikidata tenim l’oportunitat de generar una base de coneixement que en un futur crec que ens portarà moltes coses bones.

Vas ser la primera viquipedista resident del sud d’Europa. En què va consistir la teva tasca?

En tant que ens públic, el Museu d’Art Jaume Morera sempre ha estat molt predisposat a donar-se a la ciutadania, i va considerar que la col·laboració amb la Viquipèdia encaixava plenament amb la seva missió. El Museu va canviar la llicència de la web per una compatible amb la Viquipèdia, les seves publicacions tenen llicència lliure, es van alliberar imatges d’algunes peces emblemàtiques de la col·lecció, es van facilitar materials i informació a viquipedistes disposats a elaborar articles sobre artistes o peces de la col·lecció… I també es van carregar a Flickr i —paulatinament— a Commons les digitalitzacions de les fotografies sobre placa de vidre d’en Baldomer Gili i Roig que foren donades al Museu l’any 2010 i que es documentaren gràcies a la participació ciutadana. Com que l’artista ja és al domini públic, aquestes fotografies s’han retornat al públic i, entre d’altres, ens permeten il·lustrar força articles de la Viquipèdia.

Ser la primera viquipedista resident del sud d’Europa et converteix en una pionera però alhora mostra la manca de dones viquipedistes. Què creus que es deu el fet que hi hagi tan poques editores?

És un tema que s’ha comentat en diverses ocasions i, evidentment, no crec que sigui perquè l’edició de la Viquipèdia sigui complicada, sinó probablement perquè el públic femení tendeix a gaudir del seu temps d’oci en activitats més socials, que es fan col·lectivament, de tal manera que entenc que no resulti especialment atractiu editar la Viquipèdia perquè és una activitat que normalment es fa en solitari. A mi aquesta explicació em sembla molt més plausible que la que es basa en suposades dificultats tècniques, i a priori podria ser relativament fàcil de resoldre.

Has viscut alguna experiència on t’hagis sentit menysvalorada o atacada pel fet de ser dona?

Personalment no, tot i que algun cop s’han pensat que era un home. En la meva experiència trobo que la comunitat d’editors de la Viquipèdia en català és molt sana i respectuosa en general, ja que normalment els conflictes no passen a un pla ad hominem. No obstant això, sembla que a altres comunitats es cau en situacions violentes o desagradables per les usuàries amb massa facilitat, i aquestes sovint opten per abandonar la participació activa a la Viquipèdia i els projectes germans. Personalment, aquest fet m’entristeix perquè resta riquesa i pluralitat a un projecte que per definició és radicalment horitzontal i transparent.

Què poden aportar les dones a la comunitat viquipedista?

Seria ingenu negar que la participació femenina aporta una dosi de riquesa i diversitat necessària a la Viquipèdia, de la mateixa manera que convé diversificar al màxim els perfils dels editors, per evitar tendir cap a biaixos indesitjats i millorar el projecte tant a nivell de quantitat com sobretot de qualitat.

Un dels altres reptes és mantenir un equilibri territorial. S’organitzen pocs actes viquipedistes a Ponent?

Ara per ara crec que és inevitable, perquè a Ponent encara hi ha poca massa crítica per liderar iniciatives que vagin més enllà de l’edició individual. Encara s’està en la fase de realitzar tallers d’introducció a la Viquipèdia, tot i que també hi ha hagut alguna activitat destacable, com diversos Wiki Takes o viquiprojectes en l’àmbit universitari. De totes maneres, ara que el Viquiprojecte:Bibliowikis està força desplegat, potser es pot intentar endegar alguna iniciativa des d’aquest àmbit.

Quin paper creus que ha de tenir Amical dins el món viquipedista? Hauria de millorar en algun aspecte?

Tenint en compte que és fonamentalment liderada per voluntaris, crec que la tasca d’Amical de vetllar per la Viquipèdia en català, els seus projectes germans i la comunitat que s’aplega al seu voltant és ben bona. L’entitat va creixent a poc a poc, i suposo que tard o d’hora apareixeran nous lideratges que caldrà aprofitar i, sobretot, incardinar amb tanta sensibilitat com sigui possible amb la resta de la comunitat, que al cap i a la fi és vers qui se centra la majoria dels esforços i iniciatives de l’associació.

Millorar Roald Dahl a la Viquipèdia té premi

220px-roald_dahlEl 13 de setembre de 2016 va fer 100 anys del naixement de Roald Dahl, novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d’ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Entre els seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes i Històries imprevistes. Des d’Amical Wikimedia volem celebrar aquesta efemèride fent un concurs d’una setmana amb l’objectiu de millorar la cobertura sobre aquesta temàtica a la Viquipèdia i a Viquidites en català.

Els tres guanyadors rebran un lot de llibres de 3, 2 i 1 llibre respectivament. Pensem que és una manera engrescadora de conèixer i difondre l’autor editant a la Viquipèdia i a Viquidites (el projecte germà dedicat a dites populars, citacions cèlebres i paremiologia) els articles relacionats amb la seva trajectòria i després gaudir dels seus llibres. Com més articles amplieu i més citacions afegiu, més possibilitats teniu de guanyar un dels lots. Endavant!

Una viquimarató al Congrés Europeu de Radiologia

Sala de radiologia intervencionista de l'hospital de la Vall d'Hebron

Sala de radiologia intervencionista de l’hospital de la Vall d’Hebron

El proper dilluns 12 de setembre tindrà lloc una viquimarató sobre radiologia intervencionista en el marc de la trobada europea de la Societat de Radiologia Cardiovascular i Intervencionista d’Europa (CIRSE, per les seves sigles en anglès). Hi participaran especialistes internacionals per millorar el contingut de diversos articles relacionats sobre aquesta temàtica a la Viquipèdia.

“És molt important que els articles sobre medicina estiguin complets a la Viquipèdia i aquesta viquimarató amb especialistes és una oportunitat única”, afirma Ester Bonet, una viquipedista coordinadora de l’acte. Durant tres hores al matí al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, els participants, a més de millorar la qualitat científica i les referències dels articles, incorporaran les biografies d’aquelles persones que al llarg de la història han estat claus per al desenvolupament d’aquesta tècnica.

A més, la viquimarató també té l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere en els articles sobre aquest tema i aportar imatges a la mediateca de la Viquipèdia sobre les especialitats treballades. És un acte coorganitzat pel comitè local del Congrés CIRSE 2016, Wikimujeres, Dones en Xarxa i Amical Wikimedia.

Wikimania 2016 i la bretxa de gènere

Per Ester Bonet

Jimmy Wales amb Rosie Stephenson-Goodknight

Jimmy Wales amb Rosie Stephenson-Goodknight

La meva motivació per assistir a Wikimania, va ser precisament per escoltar altres veus i aprendre d’altres maneres de fer per reduir la bretxa de gènere per tal de poder aplicar aquest coneixement a l’Espai Viquidones que el mes d’octubre arrencarà de nou.

Per començar, ja en l’acte inaugural Jimmy Wales va nomenar Emily Tremp-Woods (Keilana) i Rosie Stephenson-Goodknight (Rosiestep) com a viquipedistes de l’any, en reconeixement pel seu esforç per ampliar la presència de les dones a la Viquipèdia.

Pel que fa a les sessions, n’hi va haver dues d’específiques.

Gender gap in the Global South: Lessons from policy and outreach, de Rohini Lakshané (Rohini)

Del seu estudi es desprenen algunes de les causes de la bretxa de gènere com són:

  1. La desigualtat de gènere tradicional: responsabilitats a la llar, dificultat per obtenir un treball remunerat, abandonament escolar forçat, etc.
  2. Els factors econòmics (pobresa que normalment recau en les dones) o d’infraestructures que generen problemes d’accés a Internet, falta de disponibilitat de dispositius, etc.
  3. A l’Índia es troben amb 22 llengües diferents i per tant amb 22 diversitats culturals fet que comporta la percepció de la magnitud de la bretxa de gènere d’una manera diferent en cada cas.

La bretxa de gènere s’amplia en el cas d’usuaris intermedis i avançats. Alguns dels reptes que han d’afrontar les dones quan s’inicien a editar a la Viquipèdia són diferents als que s’enfronten els usuaris novells i són més difícils de tractar i no hi ha polítiques o directrius per fomentar la participació de les dones per tal que se sentin benvingudes tant en línia, com en els esdeveniments en espais físics i fins i tot si hi ha polítiques, la seva aplicació és irregular.

Propostes:

  • Crear un taller de sensibilització sobre la bretxa de gènere per a administradors.
  • Crear espais segurs d’edició per a dones per seguir el procés d’aprenentatge.

Content gender gap. Building an international movement, de Rosie Stephenson-Goodknight (Rosiestep)

Va presentar el seu projecte Women in red ja força conegut per la majoria de públic assistent, que té per objectiu corregir el biaix sistèmic existent pel que fa a continguts sobre dones a la Viquipèdia en anglès, tot convertint en blaus els enllaços vermells que fan referència a les dones. Va aprofitar per fer una una crida a aquelles persones interessades a
incorporar el seu mètode de treball en la seva llengua materna a la Viquipèdia. Però el més interessant, va ser la presentació del seu nou projecte Women in green el qual vol augmentar els articles de qualitat de biografies de dones que actualment són un 2,1 % i el primer objectiu és aconseguir 1.000 articles de qualitat sobre dones en anglès.

Finalment en el Grup de discussió Women and Gender gap: the way forward liderat per Florence Nibart- Devouard (Anthere) es van proposar accions per ajudar a reduir la bretxa de gènere com per exemple: campanyes a les xarxes socials, viquimaratons, projectes especials, eines de tecnologia, projectes d’investigació, etc. Es va constatar que la bretxa més important, no és només a la Viquipèdia, sinó en el món de la tecnologia, fet que s’aguditza encara més en els països del Global South.
Es va parlar també de l’objectiu que proposa el projecte ‘ Let’s fill the gender gap ‘ a la Suïssa francòfona en el qual a través de tallers s’ensenya a editar amb perspectiva de gènere i a treballar amb editors I editores expertes per sensibilitzar sobre aquest tema. També es va informar que aquest projecte ha contribuït tot aportant recursos per a principiants en la primera Wikimooc francesa, Es va insistir en la importància que té Wikidata, per a projectes com WHGI que ha estat mesurant les estadístiques de gènere a partir de dades obtingudes de Wikidata i cada setmana aquest mesurament es pot seguir en una pàgina web que mostra interactivament com la representació femenina està augmentant en la majoria de Viquipèdies i que a més s’està plantejant de crear alertes automàtiques per als pics i caigudes en la representació de gènere.
També es va proposar que en cada Capítol hi hagi una persona responsable de les qüestions relacionades amb el gènere.
Finalment es va decidir crear un portal per compartir totes les activitats de tots els Capítols de Wikimedia, que estiguin dissenyats per millorar la cobertura i la participació de les dones i les nenes (Actualment aquesta pàgina ja està creada).